Seguici su
Cerca Cerca nel sito

S'architetura romànica

S'architetura romànica

S'architetura romànica

In su panorama architetònicu de su Romànicu sardu, su repertòriu de sos fundos annovera anzitutto su tipu de crèsia a impiantu longitudinale, cun àbside semitzircolare a est. Sas catedrales e sas crèsias prus importantes tenent tres navadas, partzidas dae arcadas subra de colunnas o subra de pilastros. Sos capitellos sunt a bortas esemplares in màrmaru de edade romana, de reimpreu.

Sas navadas podent tènnere coberturas de linna o furriadas in pedra. Fiant istados realizadas bias a carrada, cun o sena sottarchi, o a crusiera. Diversas crèsias, mescamente in su sèculu XII, aiant tentu unu sistema de cobertura mistu: bòveda de linna in sa navada tzentrale e furriada a carrada o a crusiera in sas laterales. Sos coberturas esternos sunt belle semper in tèulas.

Àteru tipu de fundu est cuddu a duas navadas, ambas cun àbsides, impreadu pro unu grupu de edifìtzios de su XII-sèculu XIII, s'ispissu cun bia a carrada. Sa majore ala de sas crèsias romànicas de sa Sardigna, mesches sas de dimensiones minores, tenet però pranta a navada ùnica, prevalentemente cugugiada in linna. In custu tipu de edifìtziu caraterizadu dae simplidade costrutiva mancat su campanile a canna, sostituidu dae cuddu a vela innalzato subra de sa fatzada.

A banda duas crèsias de su totu costruidas in matones, su materiale impreadu est sa pedra, segada in blocos traballados e postos in òpera cun cura. Sa disponibilidade in cavas locales determinat s'impreu de blocos in pedra sedimentaria (calcare, arenaria, tufu) o vulcànica (granitu, andesite). Cando est presente in forma de colunnas o capitellos isculpidos, su màrmaru biancu est semper frutu de reimpreu. Mancant difatis in s'ìsula cavas de màrmaru biancu isfrutadas in antigu e capatzos de frunire materiales in cantidade ùtile a sa faina estrativa pro fines edilìtzios.

Una distintzione in sentidu cronològicu caraterizat sas crèsias giudicales. Faghet a individuare unu romànicu initziale, collocabile intre su 1050 e su 1150 e caraterizadu dae sa presèntzia de maestranze chi acudint dae Pisa, acostagiadas dae cuddas lucchesi (comente in sa crèsia de San Giuanne de Viddalba) e de cuddas catalanas e proventzales lòmpidas a pustis de sos mòngios de s'abbadia de San Vittore de Marsìllia (San Saturnino de Casteddu, Santu Efisio de Nora acanta Pula).

In custu perìodu si realizant edifìtzios de grandu dimensiones e istupat sa tendèntzia a privilegiare s'aspetu istruturale respetu a cuddu decorativu. Sos edifìtzios prus significativos de su perìodu sunt San Gavino de Portu Turre, Santa Maria de su Regnu de Àldara, Santa Maria de Bonàrcadu e sas catedrales de S. Simplicio de Terranoa, Santa Justa e Santu Antiogu de Bisarcio (Otieri).
A custu perìodu de isperimentatzione sighit su de su romànicu maduru, intre su 1150 e su 1250, in su cale s'espressat unu ligàmine prus profundu cun Pisa, asseguradu dae sa tzirculatzione de sas maestranze intre s'ìsula e sa terraferma, e de sa presèntzia massitza de sos mercantes chi aiant acumpridu unu ruolu importante in campu econòmicu e polìticu.

Partinde dae sa crèsia de San Nigola de Otzana, edifìtziu de mediatzione intre sos duos momentos, si registrat s'aplicatzione de noas solutziones, cun sa realizatziones de edifìtzios grandiosos in sos cales agatat semper prus ispàtziu sa tendèntzia a sa decoradura architetònica. Prus ladinu in sas fatzadas, su nou sistema decorativu previdet sa realizatzione de farsas lògias subrapostas, chi in su San Pietro de Sorres agatant s'espressione prus acumprida. De su 1160 intervenit una àtera innovatzione, cun sa difusione de s'òpera bicroma, cunsistente in s'intrèveru de filari dae pedra iscura (vulcànica de diversas tonalidades) e pedra crara (calcàrea). Sos esèmpios prus nòdidos e significativos de custa tècnica sunt sa Santìssima Trinidade de Saccargia, Santa Maria de Tergu e San Pietro de su Crocefisso a Bultzi.

Una de tres fases est sa de su romànicu tardu, intre su 1250 e su 1300, caraterizada dae s'insertada de elementos decorativos gòticos in un'impiantu ancora romànicu. Custu est giustificadu dae su fatu chi in Sardigna s'abbentu de su gòticu no at mudadu in manera radicale sas modalidades costrutivas, ma s'est insertadu in su tessutu culturale romànicu in continuidade cun issu. In una fase initziale sos cambiamentos aiant interessadu mescamente elementos de superfìtzie, comente a sas formas de sos archetos pènsiles o de sas ventanas o de sos peducci, chi aiant assùmidu un'aspetu prus allongadu.
S'ampliamentu de sa Santa Maria de Bonàrcadu est rapresentativu de custa ùrtima fase, osservàbile fintzas in sa ricostrutzione de sa catedrale de San Pantaleo de Partiolla, in su San Pietro de Zuri (Bilartzi), in sa cale fàbrica aiat operadu su mastru Anselmo de Como, e in sa crèsia de San Pietro extra muros a Bosa, ue s'indivìduat sa presèntzia de su matessi Anselmo e de sas suas maestranze.

Aggiornamento

22/9/2023 - 11:01

Commenti

Scrivi un commento

Invia