Sos istùdios prus reghentes subra de sa literadura sarda

Una bortada importante de sos istùdios subra de sa literadura sarda est signada in su 1989 de sa publicatzione de unu sàgiu de Giovanni Pirodda "Sa Sardigna", in s'ispàtziu importante in sa "Literadura Italiana" dirìgida dae Alberto Asor Rosa. In pretzedèntzia su puntu de riferimentu essentziale era s'istòria de sa literadura sarda de Francesco Alziator, un'òpera ancora oe rica de noas e curiosidades.

Partinde dae su 1984-85 Pirodda, dotzente in s'Universidade cagliaritana, inaùgurat una sèrie de cursos monogràficos subra de sa literadura regionale. Ispirende·si a sas teorias de Carlo Dionisotti (1908-1998), afirmat sa netzessidade de torrare a bìdere segundu una prospetiva fintzas geogràfica s'istòria de sa literadura italiana. Abbandonende s'istoriografia natzionalista e militante de De Sanctis, o cudda idealista de Rughe, sutalìniat chi sa Sardigna est meda de prus detzentrada de unas àteras terras respetu a sa produtzione literària italiana.

Tale impostadura at permìtidu de aviare istùdios prus puntuales subra de sa cumplessa (e pluringue) produtzione literària de s'ìsula fintzas in sos suos risvolti identitari. "Sa literadura italiana dirìgida dae Asor Rosa - at iscritu Cristina Lavinio in "Contare un'ìsula. Limba e istile de iscritores sardos" - est un'òpera chi in su bene e in su malu non s'at a pòdere prus disconnòschere in s'àmbitu de sa crìtica literària gasi comente su contributu de Pirodda subra de sa literadura sarda devenit un'ùtile puntu de riferimentu pro sos istùdios chi ant a pòdere e ant a dèvere èssere isvilupados a propòsitu de sas chistiones afrontade·bos". S'antologia "Sardigna" de Giovanni Pirodda, publicada in su 1992, est giai unu puntu firmu in custu sentidu.

De particulare rilievu sunt istados in custos ùrtimos annos sos istùdios de Nicola Tanda, dotzente in s'Universidade de Sassari, chi est lòmpidu a afirmare sa netzessidade de un'"istatutu ispetziale" pro sa literadura sarda, cunsiderada "s'autonomia de sa cultura nazionalitaria sarda respetu a cudda natzionale italiana". Tale impostadura connetet, in una prospetiva federalistica, sos varos sottoinsiemi de sas literaduras regionales chi costituint s'ossatura de sa produtzione literària italiana. Pro Tanda bisòngiat colare dae sa "Literadura italiana" a sa "Literadura de sos italianos", est a nàrrere a cuddas realidades beras e distintas chi assentant s'Itàlia, in cue cumpresa sa Sardigna cun s'identidade plurilìngue sua.

In custu cuntestu istòricu-crìticu s'importu reconnotu a sa produtzione in limba sarda est màssima. "A diferèntzia de s'Itàlia – iscriet Tanda in sa collida de sàgios "Un'odissea de rimas nobas" – tenimus oe sa dòpia presèntzia de su sistema linguìsticu e literàriu sardu e de su sistema linguìsticu e literàriu italianu in duos diversas aplicatziones… Cussas chi s'intendent sardos e s'identìficant in sos sardòfonos, podent iscrìere, de s'universu issoro de bìvidu sardu, in italianu e in sardu, mentras sos chi s'intendent italianos ca acudint dae famìlias italianas in sas cales s'identìficant, mescamente in sas grandu tzitades, custos iscrient in italianu, ma tenent fintzas comente a puntu de riferimentu unu bìvidu italianu".

Oe ogni sìngulu iscritore diat pòdere optare liberamente pro una de custos tres sèberos. De signalare sa reghente istòria de sa literadura "In presèntzia de totu sas limbas de su mundu. Literadura sarda" de Giuseppe Martzos, chi giai in su tìtulu crara unu programa culturale e crìticu in tale sentidu.

Aggiornamento

20/3/2025 - 11:12