Seguici su
Cerca Cerca nel sito

Ciusa, Biasi e Figari

Ciusa, Biasi e Figari

Ciusa, Biasi e Figari

Sunt tres sos episòdios chi sa literadura artìstica at inditadu, in momentos diversos, comente a puntu de cumintzu de s'istòria de s'arte de su Noighentos in Sardigna. Su primu est s'Espositzione aende·si tenta a Sassari in su 1896, cale aiant partetzipadu numerosos artistas sardos e de sa penìsula e chi rapresentat su primu addòbiu ufitziale de custu tipu.

Àteru momentu est cuddu relativu a sa presèntzia in Sardigna de duos pintores ispagnolos, Eduardo Chicharro Agüera e Antonio Ortiz Echagüe, de pare a pare in su 1901 e in su 1906-1909, rapresentantes de sa currente pitòrica de su costumbrismo ibèricu, sas cales òperas risvegliarono sa sensibilidade de sos pintores sardos cara a sos balores (no ùrtimu su de s'identidade) de sas traditziones pròpias.

In fines in su 1907 sa grandu resessida otenta a sa Biennale de Venètzia de s'iscultore nugoresu Francesco Ciusa, chi cun s'òpera "Sa mama de s'ochidu", su cale significadu non fiat istadu comente si siat cumpresu a fundu, aiat giutu s'atentzione de sos crìticos de sa penìsula cara a sos temas de sa cultura sarda.

In realidade, cadaunu de custos episòdios, puru non rapresentende in sese su cumintzu de su nou cursu de s'arte sarda, at costituidu unu tassellu importante de tale protzessu.

Sa mustra tataresa de su 1896 at signadu l'acontèssida presa de cussèntzia, in su tzetu intelletuale, de sa farta de un'arte sarda e de sa stringente netzessidade de su suo pesare; sa permanèntzia de sos ispagnolos at segundadu lu s'evòlvere de sa situatzione; s'afirmadura de Ciusa rapresentat su primu reconnoschimentu subra de su pranu natzionale de su fermentu oramai in atu.

Unu detzisu momentu de bortada respetu a sas esperièntzias de su Otighentos si podet duncas individuare intre su 1904 e su 1905, annos in cales si delineat sa prima borta una forte saldatura intre sos artistas e sos intelletuales isolanos e s'assistit a s'istupare de tres personalidades determinantes pro sa formatzione de su movimentu figurativu sardu: Ciusa, apuntu, e cun issu sos pintores Giuseppe Biasi e Filippo Figari.

MONOGRAFIE
G. Altea, Francesco Ciusa. Nùgoro, Ilisso, 2004 (I mastros de s'arte sarda; 3);
G. Altea, Giuseppe Biasi. Nùgoro, Ilisso, 2004 (I mastros de s'arte sarda; 1);
G. Murtas, Filippo Figari. Nùgoro, Ilisso, 2004 (I mastros de s'arte sarda; 2).

Aggiornamento

20/9/2023 - 11:35

Commenti

Scrivi un commento

Invia