Seguici su
Cerca Cerca nel sito

Assèmini, Crèsia de San Giuanne

Assèmini, Crèsia de San Giuanne

Assèmini, Crèsia de San Giuanne

S'àrea subra de cale pesat sa crèsia de San Giovanni Battista, gasi comente su territòriu de Assèmini, resurtat abitada finas dae sa preistòria. Rastros archeològicos testimòniant sas fases fenìtziu-pùnica e romana. Fontes epigràficas e fontes pergamenacee nde testimòniant s'importu in edade giudicale, cando fiat istadu intre sas residèntzias prefertas dae sos soberanos de Casteddu.
Sa crèsia de San Giovanni Battista de Assèmini est unu monumentu ùnicu e de capitale importu in s'àmbitu de s'architetura bizantina non petzi in Sardigna, ma fintzas in s'intreu batzinu mediterràneu. A sa rilevàntzia de sas formas architetònicas s'unit cudda de sas testimonias epigràficas in limba grega custoidas a su suo internu, chi mantenent sa memòria de su prus antigu giùighe o re de Casteddu.
S'edifìtziu torrat a artziare cun probabilidade a su sèculu X. Su primu mentovu suo documentària est de su 1108 e pertocat sa lassa a s'Òpera de sa crèsia majore de San Lorenzo de Gènova a banda de su giùighe casteddàiu Mariano-Torcotorio I de Lacon-Gunale.
Su fundu est in rughe marcada in unu cuadradu de 10 m pro ladu, cun àbside a E. A sa rugrada de sos bratzos, bortados a carrada, bator robustos pilastros sagomati a L reent sa cùpula intro unu tiburio. Sa fatzada, arta unos 5 m, est sovrastata de unu piticu campanile a vela. Sas murature sunt in pedras calcàreas, squadrate a sos àngulos e petzi sbozzate in medas tretos de sos muros perimetrales, mentras sas bias sunt realizadas cun majore coidadu.
A sos chirros de sos bratzos de sa rughe s'agatant bator ambientes de 3 m de ladu, subra de sa cale orìgine si dant duas ipòtesis. Sa prima las retenet costruidas in unu segundu tempus: duncas sa crèsia diat èssere nàschida in rughe lìbera. Sa segunda faghet torrare a artziare su fundu a rughe marcada a s'impiantu originàriu. Fintzas subra de sa cronologia de sa crèsia no esistet unu soddisfacente acòrdiu intre sos istudiosos.
In sa crèsia si cunservat unu grupu de frammentos iscultòreos chi cumprendet sas duas iscritziones cun sos nùmenes de Torcotorio arconte, de sa mugere Getite e de Nispella, mugere de unu diferente Torcotorio, atestados intre sa metade de su sèculu X e sa metade de su sèculu XI comente a nùmenes de sas màssimas autoridades in Sardigna in su momentu de coladòrgiu intre s'edade bizantina e cudda giudicale.

Istòria de sos istùdios
Sa crèsia fiat istada signalada finas dae su sèculu XIX de Giovanni Spano. In su 1953 Raffaello Delogu la fiat torradu a rughe marcada finas dae s'orìgine, datende·la a su X-sèculu XI. In su 1962 Bruno Virdis aiat torradu a leare imbetzes s'ipòtesi de Francesco Giarrizzo, chi si trataret de un'impiantu in orìgine a rughe lìbera, posca crèschidu cun s'annanta de càmeras angulares. Sos màrmaros epigràficos mediobizantini custoidos in sa crèsia sunt istados in manera estèndida analizados dae Roberto Coroneo.

Bibliografia
G. Spano, "Antighidades cristianas de Assèmini", in Bullettino Archeològicu Sardu, VII, 1861, pp. 133-139;
A. Taramelli, "Assèmini - Iscritziones bizantinas de sa crèsia de S. Giovanni e de sa crèsia parrochiale de S. Pietro", in Noas de sos Iscavos de Antighidade, 1906, pp. 123-125;
A. Taramelli, "Assèmini - Frammentos decorativos bizantinos ricuperati in sa cresiedda de S. Giovanni Battista", in Noas de sos Iscavos de Antighidade, 1919, pp. 161-168;
F. Giarrizzo, Sa cresiedda de San Giuanne de Assèmini, Roma, 1920;
R. Delogu, S'architetura de su Medioevu in Sardigna, Roma, Sa Libreria de s'Istadu, 1953, pp. 30-34;
B. Virdis, "Rilievos de tres crèsias sardas. S. Giuanne de Assèmini, S. Antonio abate e S. Lorenzo de Casteddu", in Pallàdiu, XII, 1962, pp. 80-89;
R. Coroneo-M. Coppola, Aiat pedidu cruciformi bizantinas de sa Sardigna, Casteddu, 1999, pp. 23-25;
R. Coroneo, Iscultura mediobizantina in Sardigna, Nùgoro, Poliedro, 2000, pp. 62-65;
S. Mancosu, "Assèmini e sa crèsia de San Giuanne", in Tzitade, territòriu, produtzione e cummèrtzios in sa Sardigna medievale. Studios in onore de Letizia Pani Ermini ofertos dae sos dischentes sardos pro su de setanta cumpleannos, a cura de R. Martorelli, Casteddu, AM&D, 2002, pp. 25-64;
R. Coroneo-R. Serra, Sardigna preromànica e romànica, collana "Patrimòniu artìsticu italianu", Milanu, Jaca Book, 2004, pp. 71-73;
R. Coroneo, Aiat pedidu romànicas de sa Sardigna. Itinerari turìsticu-culturales, Casteddu, AV, 2005, p. 96.

Tipologia Contenuti: Architetura religiosa

Provincia: Cagliari

Comune: Assemini

Macro Area Territoriale: Sud Sardigna

CAP: 09032

Indirizzo: via S. Giovanni, s.n.c.

Aggiornamento

19/10/2023 - 08:37

Dove si trova

Commenti

Scrivi un commento

Invia