Giuseppe Biasi, "I Paraj", 1928 pagu prus o mancu

Variedades sardas

Is faeddadas locales diferentes

Comente totu is limbas finas su sardu est sinnadu dae su fenòmenu de sa variatzione sighida e costante. Custu mudamentu in annòrios de sa limba podet si podet verificare a segundu de unu critèriu istòricu, sotziale, sugetivu, funtzionale, e geogràficu.

Variedades campidanesas

Onni classificatzione est semper arbitrària, ma in Sardigna intro de is dialetos sardos meros e sìncheros sa divisione fundamentale atenet a s'ispàtziu linguìsticu setentrionale in ue si faeddat su logudoresu e cuddu meridionale in ue si faeddat su campidanesu. Is diferèntzias intre is duas famìlias prus mannas de is dialetos sardos sunt prus de aparèntzia chi non de sustàntzia.

Variedades arboresas

In cantu a sa presèntzia in su sardu de un'àrea dialetale chi no intrat in sa classificatzione de campidanesu e logudoresu ant faeddadu istudiosos famados: Bitòriu Àngius, sighidu dae Antoni Sanna, Giùliu Paulis e Maurìtziu Virdis. Sena faeddare de s'orìgine istòrica sua, intre is duas tendèntzias dialetales de sa limba sarda, s'est isvilupada finas una zona de transitzione.

Variedades logudoresas

Is variedades logudoresas de sa limba sarda, pro annos e annòrios, sunt istadas apretziadas dae is istudiosos comente cuddas prus caraterìsticas e cunservativas cunforma a su latinu. Is resurtos de is labiovelares ("limba" in tames de "lingua", "abba" in tames de "acua") e de is oclusivas, e puru su tratamentu morfològicu e lessicale ant cunfirmadu a s'ispissu custa tesi.

Variedades barbaritzinas

Una de is zonas linguìsticas prus caraterìsticas de sa Sardigna est sa Barbàgia de Ollolai, inue is faeddadas si distinghent pro fenòmenos fonèticos, lessicales e toponìmicos particulares. Su chi at apostivigadu e marcadu is lacanas linguìsticas de custa sub-regione de sa Sardigna e de su dialetu barbaritzinu chi si faeddat est istadu Max Leopold Wagner.