Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su Gregu bizantinu

A s'imbesse de su germànicu, su superstratu grecu-bizantinu at lassadu orminas de dura in s'ìsula, chi pertocant s'edade bizantina, longa e istentosa, dae su de VI a su de X sèculos. S'imperadore Giustinianu, forsis cramadu dae Goda, chi si fiat proclamadu a perisse re de Sardigna, aiat detzisu de intervènnere e aiat imbiadu in s'ìsula un'esèrtzitu ghiadu dae su generale Belisàriu acostagiadu dae su duca "Cirillo". Custu duca, lòmpidu in sa cala de Kàrales, in antis de atacare sa tzitade aiat mustradu sa conca chi nd'aiat segadu a Zazu, cumandante vàndalu; custa fata est bastada a fàghere renuntziare is difendidores, chi si fiant arrèndidos. Fiat su 534 e sa Sardigna colaiat galu in manos angenas, torrende a fàghere parte de s'imperu romanu cun capitale Costantinopoli e de s'esarcadu de Àfrica. In antis si pensaiat chi s'influèntzia bizantina in Sardigna esseret istada mìnima. Istùdios reghentes ant imbetzes postu in evidèntzia, pro more de istrumentos de anàlisi linguìstica, s'articulatzione majore e sa profundidade de s'influèntzia bizantina in Sardigna, illarghende su cunsideru, chi pertocaiat in antis petzi a su cuntestu de sa corte e de sa crèsia, a sa bida de ogni die, a is istruturas sotziales e econòmicas e a sa cultura materiale. Su resurtadu de custu càmbiu de cumportamentu in sa chirca s'est fatu cuncretu in s'identificatzione de unu contributu a su lèssicu sardu prus cunsistente e de formas medas dae banda de su bizantinu, a su cale cherent cullegadas boghes che su camp.. "ghiani" “morello”(chi si narat pro su ghentinu de is caddos e de is boes), su logudoresu "iscontriare" “dilombarsi, sfibrare” (naradu de is caddos), "fiaccarsi", rimbambire” (naradu de s'òmine), su log. "chera òbida", camp.. "cera òbida" “propoli”, su verbu "annacare" "cullare" atestadu in Baunei, su log. e camp.. lepa “coltello a serramanico”, su log. set. elogu “vaiolo” e galu àteras.

© 2018  Regione Autonoma della Sardegna