Una carta de sa tzitade de Casteddu a metade de su de XIX sèculos

Sa cartografia de sa Sardigna dae su 1800 a su 1900

In sos primos deghènnios de s'Otighentos finas in Sardigna, una terra abarrada in s'oru de s'esperièntzia culturale illuminìstica e de sas fatas polìticas de s'Itàlia napoleònica, essit a campu una punna manna de connòschere su territòriu. Mancari chi in s'ìsula non bi fiant totu cuddas cunditziones materiales e ogetivas.
In sos primos deghènnios de s'Otighentos finas in Sardigna, una terra abarrada in s'oru de s'esperièntzia culturale illuminìstica e de sas fatas polìticas de s'Itàlia napoleònica, essit a campu una punna manna de connòschere su territòriu.

Tzertu, in s'ìsula non bi fiant totu cuddas cunditziones materiales e ogetivas chi, aterue, pro more de istrutura amministrativas modernas, aiant favorèssidu unu protzessu de rennou de sos istùdios cartogràficos. Ca aiant introduidu su catastu agràriu, sos sistemas idràulicos pro megiorare s'abbadura de sos terrinos, su rilevamentu topogràficu de su terrinu pro sas esigèntzias istradales e militares. Imbetzes, in Sardigna, sos protzedimentos pro fàghere modernas sas istruturas agràrias at a èssere tardiu e contradditòriu. In su 1820 naschet sa propriedade "perfetta" de sas terras, in su 1936-1939 est abolidu su sistema feudale e su catastu at a èssere torradu a introduire in su 1840.
Sende gasi in dae segus sa Sardigna, essit a campu su traballu de s'iscolòpiu Tomasu Napoli "carta Noa de s'ìsula e Rennu de Sardigna" chi mostrat de no acchipire ca sa visione chi tenet de su problema generale de su tipu de proietzione est in dae segus meda. Difatis, a sa fine de su Setighentos, s'ipòtesi de Newton subra sa forma ellissoidale de sa terra, faghet a manera chi sos geografos isperimentent unu sistema de rèndida de su terrinu prus pretzisu, pro mèdiu de su càlculu astronòmicu e matemàticu, su sistema de sa triangolatzione, s'assentadura de puntos fidutziales in su terrinu, su megioramentu de sos istrumentos pro pòdere annotare elementos chi fiant ausentes in su totu cando su para iscolòpiu aiat acumpridu sa cartografia sua . Su para aiat finas contivigiadu trattados geogràficos minores subra sa Sardigna.
Intre su 1822 e su 1842 su ministeru de sa Marina frantzesa promovet una chirca idrogràfica manna subra sas costeras de sa Sardigna: sa prima filera de rilievos, chi pertocaiat sas Bucas de Bonifàtziu, Caprera, Sa Maddalena, Logon Sardo e su gulfu de Artzachena est su resurtu de su traballu de su capitanu Hell; sa segunda filera de cartas, totu dedicadas a sas costeras meridionales, fiat istadu ghiada in su 1841-1842 dae su capitanu Jean Pierre Jurien de la Gravière. Sas cartas nàuticas a disponimentu fiant bàrrias de faddinas in sos rilìevos de sos fundales marinos. Faddinas chi cajonaiant a s'ispissu disacatos marìtimos e pro cussu si cheriat agatare unu remèdiu.
Un'àteru istùdiu de importu subra sos fundales marinos e sas costeras sardas fiat istadu acumpridu dae su capitanu William Henry Smyth, ufitziale de sa marina Britànnica chi, a dae chi si faghiant sas gherras napoleònicas, benit in Sardigna in missione e, ammajadu e atzisadu, bi torrat pro s'incurare de una carta geogràfica fata cun pretzisione. Sos resurtos sunt de primore in sa medida de su perìmetru de sas costeras, in s'indicu de sos fundales, in sa marcadura de sos rilievos de sas costeras. In prus est s'autore de unu de sos prus bellos libros de viàgiu subra sa Sardigna "Sketch of present state of the island of Sardinia", publicadu in Londra in su 1828, cun una mapa pitica de s'ìsula chi reproduet s'originale de su 1827. La Marmora etotu, contivigiende sa carta sua de su 1845, aiat leadu su perìmetru de sas costeras e sas fungudesas marìtimas dae sa carta de Smith.
Sa "Carta de s'ìsula de Sardigna" cun iscala 1:250.000 de Albertu La Marmora, faghet a sessare sa cartografia empìrica ca sighit una triangolatzione pretzisa: gasi inghitzat sa cartografia geodètica de sa Sardigna. Disterradu in Sardigna dae s'esèrtzitu piemontesu, pro sas ideas suas liberales, s'ufitziale galu giòvanu, si fiat apentadu a istudiare sa geografia, s'istòria, su folclore, sas istitutziones, e sas sotziedades de s'ìsula. La Marmora etotu, in sas "Notices sur les operations geodesiques faites en Sardaigne pour la costruction de la carte de cette ile" (1839), nos at lassadu unu contadu verdaderu de sos "annos, meses de tribulias, de traballu, de fainas" . In sa carta de su 1839 e , mescamente, in cudda de su 1845, in ue aiat traballadu su magiore Càralu De Candia, La Marmora, sighende comente puntu visuale sos logos postos in artu, aiat impreadu sa "camera crara" pro more de sa cale, cun su rilevamentu a giru de orizonte, aiat fissadu sos sinnos panoràmicos, coordinende•los, a manera matemàtica, a sos elementos numèricos bogados a pìgiu cun su teodolite.
A pustis de s'òpera de La Marmora si serrat unu capìtulu de s'istòria cartogràfica de sa Sardigna, piessignadu dae una contzetualizatzione, o mègius, dae un'interpretatzione sugetiva e a s'ispissu literària de s'ispàtziu, e inghitzat su perìodu ue si produent cartas semper prus pretzisas e giustas.

Su "Atlante de s'ìsula de Sardigna" contivigiadu intre su 1840 e su 1859 sighende su mètodu matemàticu de s'iscala ticònica de su magiore Càralu De Candia e dae su tenente Coda, cun 49 fòllios cun iscala 1:50.000, impreende su mètodu de sa triangolatzione de La marmora, marcata, pro sa prima borta, sas làcanas de sas comunas, descriende cun cuidadu su territòriu.
Una borta unificadu su Rennu in su 1861 , totu sos ufìtzios cartogràficos de sos paritzos istados italianos los aiant aunidos in s'Ufìtziu Tècnicu de s'Istadu Magiore Italianu, dae su cale in su 1822 at a nàschere s'Istitutu Geogràficu Militare. In su 1897 naschet S'Istitutu Idrogràficu de sa Marina Règia: custas duas istitutziones geogràficas ant a prodùere, intre sa segunda metade de s'Otighentos e sa prima metade de su Noighentos, totu sa cartografia ufitziale de sa Sardigna. Sa carta generale de Itàlia, cun iscala 1:100.000, inghitzada in su 1875, fiat istada agabbada petzi in sos annos binti de su Noighentos (sos fòllios subra sa sardigna sunt publicados dae su 1903 a su 1921); sa carta geològica de Itàlia (iscala 1:100.000) printzipiada in su 1881, fiat istada acabada petzi in su 1970.
In sos ùrtimos annos, pro more de sas chircas e de sa cartografia de sos geògrafos chi ant istudiadu s'ambiente fìsicu e umanu de sa Sardigna, sa connoschèntzia de s'assentu territoriale de s'ìsula est megiorada meda. Gasi s'evolutzione de sas tecnologias cartogràficas, pro mèdiu de s'aerofotogrammetria o s'elaboratzione eletrònica de sas immàgines trasmìtidas dae su satèllite, in sos tempos de oe at dadu una megiorada desemprada. Su traballu prus nòdidu de su tempus a pustis de sa gherra est su "Atlante de sa Sardigna" (1971-1980), a incuru de Robertu Prachi e Ànghela Terrosu Asole chi at contivigiadu 83 cartas.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sas cartas de su de XIX sèculos