Sa Sardigna in una carta de su de XVII sèculos

Sa cartografia de sa Sardigna dae su 1600 a su 1700

Sa cartografia de sus Seschentos bidet leende balia sa “geografia acadèmica” de Philip Cluvr (Cluvèriu), diferente in totu cunforma a sa ratzionalidade iscientìfica de Mercatore e chi pro su prus est fundada subra s’averiguamentu e su cummentu de sas fontes e de sos testos clàssicos, cun sa recostrutzione de sas cunditziones geogràficas.
Sa cartografia de sus Seschentos bidet leende balia sa "geografia acadèmica" de Philip Cluvr (Cluvèriu), diferente in totu cunforma a sa ratzionalidade iscientìfica de Mercatore e chi pro su prus est fundada subra s'averiguamentu e su cummentu de sas fontes e de sos testos clàssicos. S'aplicatzione de custos mètodos at conduidu a iscumproare comente sa recostrutzione de sas cunditziones geogràficas de sas edade antepostas non si podent mancu pensare sena s'istùdiu e s'osservatzione direta de su tempus presente. S'òpera de su geografu de Dàntzica "Sicilia Antiqua, item Sardinia et Corsica" publicada in Lèida in su 1619, tenet informatziones bundantes leadas dae sos autores antigos, dae sos documentos epigràficos e dae sa bìsita de sos logos. Sas fontes chi atenent a sa Sardigna sunt però de segunda manu, in tames s'òpera costituit unu puntu firmu de s'istoriografia de s'ìsula. Sa carta torrat a leare sos ischemas de fundu de sos disinnos de Rocco Cappellini, introduende mudòngios de importu ma sighende a pònnere su golfu de Casteddu a SE; su perfilu de sa costa si presentat de paga pretzisione e s'orografia est cunventzionale. Sa carta l'aiant imitada mai cantos cartògrafos imbenientes divenende unu istereòtipu meru e sìncheru.

Su dissinu de Cappellino est sa base de un'àtera carta de importu de su Seschentos: sa "Sardigna" dae s'"Italia"de su geògrafu Giuanne Antoni Magini, imprentada in Bologna in su 1620. Pro s'atlante de Itàlia Magini aiat aparitzadu cartas pro su prus originales, chi sighint su mollu de sos rilievos ufitziales. Pro sa Sardigna aiat dèpidu sighire sa carta de Cappellino, chi a sa fine de su Chimbighentos rapresentait su traballu ùnicu de prima manu de sas localidades e fatu "sul campo". Sa carta orientada cun s'Est in artu, torrat a presentare totu sas faddinas disignende sas costeras, s'orografia e sa toponomàstica de su protòtipu, de ogni manera custa l'aiant torrada a copiare e a imitare in totu Europa, abarrende unu mollu chi non b'at àpidu mègius in prus de unu sèculu.

Dae sa segunda metade de su de XVI sèculos, sende chi sa minetza de sos istados barbarescos si fiat ismanniende, de su Mediterràneu, su problema de sa difesa de sa costera de s'ìsula tenet un importu mannu e fitianu. Tando, est semper prus netzessàriu a connòschere su territòriu cun pretzisione. Su primu documentu cartogràficu ispagnolu est sa carta manna de sa Sardigna a imprenta, sena nùmene, costoida in sa Bibliotheque Nationale de Parigi. Cuntenet sos istemmas de Filipu IV e de Francisco de Vico, giurista e istòricu sardu, regente de su Cunsìgiu Supremu de Aragona e autore de sa "Historia General de la Isla y Reyno de Sardeña", imprentada in Barcellona in su 1639, e sa carta est cullegada pròpiu a custa. Est pro custu chi si podet supònnere chi siat istada acumprida in Tàtari in su de tres o in su de bator deghènnios de su sèculu. S'importu desempradu de custu documentu, in prus de sa galania de comente est trapada e de sa craresa tipogràfica, bi la dat su fatu chi mostrat de s'acurtziare a sa realidade chi bi nd'at de si nd'ispantare. A unu chirru est serente meda a su modellu mercatorianu, dae su cale leat sas coordinadas esternas , dae s'àteru si nd' iscòstiat pro su disinnu de sas costeras ue si cumprendet chi si connoschiant sas marinas de a beru. Sa lìnia chi indicat sa costera est bene marcada e sunt indicadas belle totus sas turres. Sas àrbores indicant s'isparghidura manna de su litu mentras chi rombos cun puntos minoreddos rapresentant sos campos de laore. Sos logos abitados sunt disinnados pro mèdiu de unu simbolismu chi ponet in evidèntzia su nùmeru de abitantes. In tames sa carta no at cunditzionadu a nudda s'evolutzione de sa cartogràfia de s'ìsula.

In su de XVII sèculos, sende chi s'istadu ispagnolu – abellu∙abellu fiat derruende, creschet in su Mediterràneu sa presèntzia cummertziale e polìticu-militare de sa Frantza, a sa cale currispondet finas unu desvilupu de sa produtzione cartogràfica : su primu documentu frantzesu de importu subra sa Sardigna est de su 1640: una carta manoscrita anònima costoida in su British Museum de Londra, acuerellada a colores, chi a seguru est su resurtu de chircas diretas, comente l'iscumproat sa connoschèntzia de sas ìsulas minores e de sa lìnia de sas marinas. Sunt rafiguradas paritzas localidades e sas tzitades printzipales sunt indicadas bidende•las in prospetiva. Àteru documentu cartogràficu frantzesu de importu est sa "Carte topographique des costes de l'isle de Sardaigne" disinnada a manu e pintada a tèmpera in su 1682. In custa est marcadu - a manera crara - su perfilu de sa costera , e si cumprendet chi sa marina de Louis XIV connoschiat, a livellu artu, sas costeras mediterràneas.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sas cartas de su de XVII sèculos