Particulare de una carta de su de XVI sèculos

Sa cartografia de sa Sardigna dae su 1400 a su 1600

In su Batorghentos creschet su desvilupu iscientìficu de sa cartografia cun sos istùdios umanìsticos subra s'òpera de Tolomeu, e s'imbentu de s'imprenta los at isparghinados. Su modellu rapresentadu in s'òpera sua at cunditzionadu sos cartògrafos rinascimentales e sos corògrafos sardos de su ‘500, Sigismondu Arquer e Giuanne Frantziscu Fara.
In su Batorghentos creschet su desvilupu iscientìficu de sa cartografia pro more de sos istùdios umanìsticos subra s'òpera de Tolomeu, e s'imbentu de s'imprenta at fatu a manera de l'isparghinare. Su modellu rapresentadu in s'òpera sua at cunditzionadu sos cartògrafos rinascimentales, e gasi etotu sos corògrafos sardos de su ‘500, Sigismondu Arquer e Giuanne Frantziscu Fara.

A su mètodu corogràficu (anàlisi descritiva de sa geografia) si ligat sa monografia de Sigismondu Arquer "Sardinia brevis historia et descriptio", publicada in Basilea in su 1550 in s'editzione latina de sa "Cosmographia" de su geògrafu Sebustianu Münster. S'òpera de Münster at tentu un'isparghinadura manna e su traballu de Arquer, su primu subra sos piessignos geogràficos de s'ìsula, est istadu pro tempus meda una de sas pagas fontes subra sa Sardigna. Paris cun su testu b'at una carta geogràfica, chi sighit su mollu de sas tàbulas tolemàicas: est su primu esempru de comente un'intelletuale sardu aiat contivigiadu s'ispàtziu de s'ìsula a manera cuntzetuale. De ogni manera est galu un ischema fatu a sa lestra, in ue s'orografia e s'idrografia sunt resumadas e non tenent pretzisione. A prus de custu sa carta fiat punnada a acrarire un'òpera culta, agiudende su letore a crobare sos logos descritos:sa toponimia est difatis incurada cun cuidadu, e – pro sa prima borta in una carta iscientìfica – sas localidades sunt cramadas cun su nùmene atuale; sas tzitades, sos portos, sos casteddos, sas villas sunt disignados cun figuras simples ma atzivas chi nd'ammentant sos piessignos prus ladinos.
Giuanne Frantziscu Fara cun sos duos libros “Chorographia Sardiniae” at proadu a pònnere a pare sa connoschèntzia de sos geografos ischidos de s'antighidade, cun una chirca iscientìfica de creze rinascimentale. S'òpera est istada iscrita pagu prus o mancu in su 1580 e fiat su resurtu de una connoschèntzia direta de su territòriu, a prus de sa fonte printzipale dae sa cale sos geògrafos ant leadu novas. Mancari siat sena cartas, s'òpera de s'istòricu tataresu, pro more de sa richesa de informatziones e de sos càlculos de sa mannària de s'ìsula, at cunditzionadu meda sa cartografia imbeniente.
Nàschida pro èssere antitolemàica est imbetzes sa carta de Roco Cappellino (1577), architetu militare lòmpidu a Sardigna in su 1522, sende chi l'aiat chertu Càralu V pro assentare a nou sas fortilesas de Casteddu. Sa carta est su resurtu de unu compidu diretu in sos logos, e finas su primu istùdiu cartogràficu in su cale sos montes e sos rios printzipales sunt disignados a prou. Sa toponomàstica est rica meda fintzas in sa zonas internas, logos chi finas a tando sos cartògrafos non los connoschiant. Sa carta est disignada in orizontale, tenet paritzas faddinas, comente su de pònnere a SE su golfu de Casteddu e a NO su golfu de s'Asinara, chi sos cartògrafos imbenientes ant a repìtere, leende cuddos datos.
Sos desvilupos noos de sa cartografia de su chimbighentos sunt ligados mescamente a s'istùdiu de sos mètodos de proietzione, analizados siat pro mèdiu de su càlculu matemàticu chi cun protzedimentos geomètricos.Sa carta de sa Sardigna de Abramu Ortels (Ortèliu), insertada in su "Theatrum Orbis Terrarum" (1570) tenet difatis comente base una proietzione ovale. Sa Sardigna est insertada in una carta chi ponet a cumone sas tàulas de sas ìsulas mediterràneas (Sitzìlia, Malta, Elba, gerba, Corfù). Sa presentada cartogràfica de su geògrafu de Anversa no annanghet meda a su chi s'ischiat giai de sa forma de s'ìsula.
Diferente est imbetzes su ruolu de importu chi tenet sa carta de Gerhard Kremer (Mercatore) pro more de sa cale sa presentada cartogràfica sarda si dat borta. Difatis Mercatore at bogadu a campu unu tipu piessignadu de proietzione tzilìndrica impreadu, in totu su mundu, pro cumpilare cartas nàuticas.
Su primu disignu mercatorianu de sa Sardigna est de su 1554 e est insertadu in sa “Carta manna de Europa”. Custu disignu l'ant torradu posca a copiare, megiorende-lu a prou in s' "Atlas sive Cosmographicae Meditationes" de su 1585 (sa Sardigna est insertada in sa tàula IC): Su disignu de sas costeras e sa toponimia bundante sunt sa proa de una connoschèntzia desemprada de fontes geogràficas e cartogràficas, chi li permitent de aparitzare sa carta cun cuidadu e pretzisione, assentende, in sa positzione giusta, sos golfos de Casteddu e de S'asinara, e individuende a prou sas ìsulas serentes e rios e trainos.

Bae a sa versione in italianu pro bìdere sas cartas de su de XV sèculos e de su de XV