Cartografia istòrica de un'ìsula mediterrànea

S'iscièntzia cartogràfica naschet ca a s'òmine li bisòngiat de s'apoderare a manera cuntzetuale in antis, non galu a manera fìsica, de su territòriu in ue l'est tocadu a bìvere in s'istòria sua etotu. Acò chi custa esigèntzia essit a pìgiu contivigiende mapas capatzas de fàghere a bìdere, in resumos, sas partziduras territoriales pro rapresentare sas cales fiant istadas acumpridas sas cartas etotu.
S'iscièntzia cartogràfica naschet ca a s'òmine li bisòngiat de s'apoderare a manera cuntzetuale in antis, non galu a manera fìsica, de su territòriu in ue l'est tocadu a bìvere in s'istòria sua etotu. Acò chi custa esigèntzia essit a pìgiu contivigiende mapas capatzas de fàghere a bìdere, in resumos, sas partziduras territoriales pro rapresentare sas cales fiant istadas acumpridas sas cartas etotu. E pro custu chi s'istòria de sa cartografia est semper istada ligada a s'istòria polìtica e econòmica de s'umanidade, agatende un'impèllida noa e atziva a dae chi sunt nàschidos e si sunt fatos mannos sos istados modernos.
Su piessignu istòricu de sa rapresentatzione cartogràfica sarda est insertadu, de su totu, in custa fata culturale meda prus ampra. E de custa istòria etotu sa Colletzione Cartogràfica de sa Biblioteca de su Consìgiu regionale nos oferit unu resumu rapresentativu atzivu e de significu.

Sa regorta, cun pagu prus o mancu dughentos cartas geogràficas, naschet acando benint a pare duas colletziones de giudu comente sa colletzione Marcialis (sa prima chi ant achiridu in su 1956) e sa colletzione Fanni (achirida in su 1972). Sa regorta sugùgiat interessamentu pro paritzas cajones. De unu chirru difatis permitet de de disignare un'istòria de s'immàgine cartogràfica de sa Sardigna, chi dae s'antigòriu est istada s'ingrugiada prus nòdida pro definire sas rotas de sos navios in su Mediterràneu; de s'àteru chirru sa regorta oferit una testimonia utilosa de comente sas tecnicas pro acumprire sos prodotos cartogràficos sunt megioradas in su tempus, sende chi sun istadas semper prus serentes a sa realidade geogràfica chi punnant a rapresentare.

Custa setzione ponet a disponimentu totu sas cartas de sa Colletzione, cumpartzidas in sèculos, espostas giai dae meda in sa mostra "Imago Sardiniae", ammaniada e aparitzada in su 1994 dae su Consìgiu Regionale. Sa mostra teniat noe setziones, e in ognuna proponiat su mèdiu piessignadu pro afilare a su tema de sa sienda cartogràfica desemprada chi fiat a disponimentu in cue.
In sa prima, cun su tìtulu "Sa forma, S'astrònomu, su geografu, s'igennieri", si faghiat unu resumu de su protzessu istòricu istentosu de sa cartografia chi pertocat a sa Sardigna, inghitzadu intre su I e su de II sèculos a pustis de Cristos pro more de Clàudiu de sos Tolomeos.
Sa segunda setzione, "Sas costeras. Su mare, sos navios e su cummèrtziu", printzipiaiat cun s'atlante de Cresques e agabbaiat cun sas cartas nàuticas frantzesas e italianas de su de XIX sèculos.

"Su portolanu normale. Navigare in su Mare Nostrum" faeddaiat, imbetzes, de comente naschet sa carta nàutica medievale. Difatis, custa podet èssere interpretada comente una faina culturale manna in ue at agiudadu totu su mundu de su mediterràneu, a manera libera.
"Ìsulas e isulares. Acostiamentu a sa dimensione insulare" acraraiat chi sos "Isulares" sunt – a su matessi tempus- testos literàrios e cartogràficos, impreados ebbia pro sas ìsulas e in intro de una traditzione inchingiada in su de XVI sèculos pro sighire, tenende sorte bona, finas a printzìpios de su de XVIII.
Sa de chimbe setziones, "Sas istitutziones. Sa defensa, su guvernu su catastu, mostraiat comente sa connoschèntzia de su territòriu siat istada una de sas cajones printzipales de su desvilupu de s'istadu modernu pro sa defensa militare, pro sas comunicatziones internas, pro marcare sas làcanas e pro ghetare tassas.
In sas "Cartas pro su Printzipe chi est a tesu" iscoberimus comente sos Piemontesos, sende chi cheriant a minimare su tretu intre sa Sardigna e su podere tzentrale, aiant imbiadu ingennieris, topògrafos, tècnicos, funtzionàrios pro compidare su territòriu, leare sas medidas e pro lu reprodùere a manera cartogràfica. Custos istùdios sunt sa cunsighèntzia de su podere "illuminato" de su Prìntzipe, chi cheriat semper a l'informare subra sos resurtos de sas ispetziones e de sos progetos diferentes de comente organizare su territòriu.
Sa setzione "Sa tzitade. Formas urbanas e territòriu" faghiat iscobèerrer sas primas rapresentatziones cartogràficas de sa tzitade, comente su disignu de Casteddu acumpridu dae Sigismondu Arquer e insertadu in sa Cosmographia Universalis de Sebastian Münster in su 1550.

"S'isfera e s'immàgine. Sos limbàgios de sa geografia": siat in sa forma cartogràfica chi in cudda literària, su limbàgiu geogràficu at chircadu de descrìere sas fatas chi ant piessinnadu sa punna de s'òmine de cumprèndere, acrarire e rapresentare, a isse etotu e a sos àteros, "su logu" in ue o su casu o una sorte de artu nche l'ant assentadu. Logu in ue, faghendesi mannu, de ogni manera, est lòmpidu a èssere su chi est como.
S'ùrtima setzione "Signos e disignos. Arte e cartografia" acraraiat, in fines, comente sa cartografia antiga, a dae chi est colada - a bellu a bellu - dae sa figuratzione simbòlica a cudda iscientìfica, siat istada ligada a s'arte, a manera diferente. Custu dat a s'ogru referendenos a sos artistas chi ant disignadu cartas geogràficas in pinturas famadas o in mosàicos o fileras de pinturas.