Casteddu, tumba pintada de Tuvixeddu

Sa necròpoli de Tuvixeddu

Sa necròpoli de Tuvixeddu est una de sas prus ampras de su Mediterràneu. Isfossada e iscrucullada giai dae s'Otighentos ma mantenet tretos ìnnidos e possibilidade de iscobertas noas de importu. Impreada giai inghitzende su de V sèculos antis de Cristos, l'aiant torrada a impitare cun tipologias de tumba diferentes fintzas a su perìodu romanu republicanu.
Sa necròpoli de Tuvixeddu est una de sas prus ampras de su Mediterràneu. Isfossada e iscrucullada giai dae s'Otighentos ma mantenet tretos ìnnidos e possibilidade de iscobertas noas de importu. Impreada giai inghitzende su de V sèculos antis de Cristos, l'aiant torrada a impitare cun tipologias de tumba diferentes fintzas a su perìodu romanu republicanu (su de II-I sèculos antis de Cristos).
S'interru prus difùndiu est cussu tzerriadu " a putzu", chi rugrat, istampende∙lu, su montigru de Tuvixeddu dae su cùcuru fintzas a viale Sant'Avendrace de como. Sunt tumbas fatas de aposentos pagu prus o mancu retangulares isfossados a fundu in su pìgiu de pedra crobia a ue si podet intrare dae unu putzu sub-cuadradu cun intacas a rilievu e/o "pedarole" (incàssios in sos muros pro nche pònnere sos pees), profundu unos cantos metros.
In argunos casos s'agatant prus aposentos, assentados unu a in antis de s'àteru, o si nono a livellos intreverados. Sos ambientes sunt piticos, a bias in magherinas in sas pinnas de muru cun tofas isdevucadas in su fundu.
Sos mortos fiant interrados in leteras de linna, cun a costàgiu s'ammanìgiu issoro: vasàmene de impreu fitianu e "de gala" importadu dae fàbricas foras de s'ìsula, prendas, breves, unghentàrios, caratzas pintadas in tegas de ou de abestrussu, istatueddas piticas de terràllia o pedra, istraleddas minores pro sacrifìtzios votivos, sunt sos ogetos chi agatamus in custa tumbas, fatu·fatu ruinadas dae sos chircadores de iscusòrgios betzos e noos.
A raru sos aposentos tenent motivos decorativos. Carchi borta subra s'isportellu de s'intrada s'agatant sinnales astrales (discu solare, farche de sa luna) a bassurilievu o pintados. Petzi duas tumbas si distinghent dae sas àteras. Sa "tumba de su gherreri" e sa "tumba de s'Ureo".
Sa prima tenet una decoratzione pintada cumplessa. Sas pinna de muru, in sa parte issoro arta, mostrant unu frisu de chircos rujos e asulos, poderados dae duas colondras cun cabitellos a ispirale. Sas tres macherinas sunt oruladas dae lìneas e "losangas" rujas e asulas e in intro tenent una trìade betìlica, est a nàrrere bètile acostagiados. In su muru, imbetzes, b'at unu retratu de gherreri barbudu, fortzis una divinidade de sa gherra e de sa cassa, rafiguradu cando impèriat una làntzia contra a su nemigu. Sa "tumba de s'Ureo" mostrat una colovra sagrada de sa religione egìtzia (Urec), rafigurada cun alas e cabuladu dae sa botza solare intre duos corros. Sa colovra, posta in sa pinna de muru a in antis de s'intrada de s'aposentu, est incuadrada a costàgios dae duos frores de lotu e dae duas caratzas gorgònicas, rapresentatziones demonìacas intregadas pro istesiare sos ispìritos malignos.
Custas duas tumbas pintadas si podent assentare in su tempus intre s'acabu de su de IV sèculos e s'inghitzu de su de III sèculos antis de Cristos.