Istàtua lìtica de gherreri, dae Monti Prama (Crabas)

Sos gigantes de Monti Prama

Sas istàtuas mannas de Monti Prama (Crabas) sunt unu datu archeològicu e artìsticu de importu mannu. Sunt difatis manufatos chi non tenent assimìgiu cun sas àteras produtziones mediterràneas de su tempus, mancari chi, tocat a lu nàrrere dae luego, a assentare a manera segura in su tempus custas òperas resurtat unu problema iscientìficu mannu.
Sas istàtuas mannas de Monti Prama (Crabas) sunt unu datu archeològicu e artìsticu de importu mannu. Sunt difatis manufatos artìsticos (francu sas isculturas de sa Grètzia arcàica) chi non tenent assimìgiu cun sas àteras produtziones mediterràneas de su matessi tempus, mancari chi, tocat a lu nàrrere dae luego, a assentare a manera segura in su tempus custas òperas resurtat unu problema iscientìficu mannu.

Sas isculturas de Monti Prama las aiant agatadas acanta a una necròpoli a interru sìngulu, e giai custu est unu datu de significu, bidu chi in edade nuràgica s'abbitu fiat cussu de interros colletivos in intro de sas "tumbas de sos gigantes".
Nd'aiant agatadu belle una trintina de esemplares, a arrogos.

Custas figuras retratant, andende paris·paris cun unu istile iconogràficu impitadu pro s'istatuària in brunzu, diferentes figuras umanas maschiles, artzeris, oplitas, pugiladores, ma fintzas ( e custu est unu datu de significu) modellos de nuraghe. Unu de custos retratat unu nuraghe cuadrilobadu e unu personàgiu chi paret chirchende de ampulare a costàgiu de su monumentu.

Si sa balia artìstica e culturale de sas isculturas est crara e sena dudas, prus pagu ladina e simple est s'interpretatzione pretzisa issoro.

S'interpretatzione finas a como prus sighida las pensat comente figuras de personàgios chi pertenent a unu passadu eròicu. Ma sa dibata no est serrada de su totu.