Brunzetu de gherreri, dae Pàdria

Su pòpulu de sos brunzetos

Sos chi tzèrriant "brunzetos" sunt sa forma de arte prus nòdida intre cussas produidas dae sa cultura nuràgica. Sunt istàtuas piticas de brunzu otènnidas cun sa tècnica chi li narant "a cera persa". Cun custa a primu si faghiat su modellu de chera;a pustis si tudaiat su traballu in chera cun terra lugiana de aguantu e a s'acabu si ghetaiat su brunzu iscagiadu in logu de sa chera.
Sos chi tzèrriant "brunzetos" sunt sa forma de arte prus nòdida intre cussas produidas dae sa cultura nuràgica.
Sunt istàtuas piticas de brunzu ( cussos notos non nche colant sos 35-40 cm) otènnidas cun sa tècnica chi li narant "a cera persa".
Cun custa tècnica a primu si faghiat su modellu de chera de su chi si cheriat fàghere cun su metallu; a pustis si tudaiat su traballu in chera cun terra lugiana de aguantu e a s'acabu si ghetatiat su brunzu iscagiadu in logu de sa chera.
Custas istatueddas, creadas (si pensat) comente ex voto, retratant creze ampra de personàgios: artzeris, oplitas, pugilatores, gherradores, paritzas figuras feminiles, unos cantos animales, paritzos ogetos de sa bida de cada die, modelleddos de nuraghes, navitzellas e galu àteru.
Est pro nois una fonte iconogràfica de importu, chi nos donat unu retratu craru de su mundu nuràgicu.
Si, comente amus naradu, non b'ant dudas intre istudiosos subra sa funtzione de ex voto de custa creze de ogetos, no est crara de su totu sa cronologia (chi podet andare, segundu sos parres, intre s'acabu de Brunzu finale e s'Edade de su Ferru cumprida).
Sa chistione no est pro nudda de pagu contu. Dae comente s'assentant in su tempus dipendet difatis sa balia culturale de custos ogetos.