Gèsturi, protonuraghe Bruncu Madugui

Sos protonuraghes

In sa literadura ispetzialìstica s'impreant tres tèrmines pro desinnare sa matessi casta de monumentos: "protonuraghe", "pseudonuraghe", "nuraghe a passaditzu". Ma non pro custu sos tres tèrmines non podent èssere cunsiderados sinònimos.

Su primu tèrmine "protonuraghe" ponet in antis a s'espressada "nuraghe" (chi, l'ammentamus, si referit a unu monumentu a turre truncu-cònica, caraterizadu a chirru de intro dae sa presèntzia de unu o prus aposentos, unu a subra de s'àteru, a bòveda cun sa gasi narada "tholos" o "tzimbòriu farsu") s'elementu "proto" chi benit dae su grecu "prôtos", chi cheret nàrrere "primu", "originàriu". S'impreu de su tèrmine "protonuraghe" chi desinnat unu monumentu determinadu (e, prus in generale, unu casta deteminada de monumentos) ìmplicat tando sa cunvintzione chi custu monumentu bèngiat a primu, dae unu puntu de vista cronològicu e/o istruturale, de su nuraghe verdaderu (sos gasi narados "protonuraghes" difatis presentant a chirru de intro no aposentos a tholos, ma "a passaditzu").

Pro su chi pertocat su tèrmine "pseudonuraghe" s'espressada "nuraghe" est pretzèdida dae un'elementu de derivatzione greca: "pseudo", chi cheret nàrrere "farsu", "aparente", "sìmile a chirru de foras". In custu casu, su raportu chi s'instàurat intre su monumentu denumenadu "nuraghe" e su monumentu denumenadu "pseudonuraghe" resurtat definidu a manera diferente respetu a su primu casu: s'assimigiàntzia intre sos duos est inditada comente aparente ebbia e tando no sustantziale.

Pro acabare, in su de tres casos, tenimus parres, dae su puntu de vista interpretativu, galu diferentes. Su monumentu difatis est definidu a manera crara "nuraghe". Su de acostagiare sa segunda parte de su sintagma (tèrmine chi dessinnat totu cussas paràulas dotadas de autonomia pròpia respetu a su restu de su discursu in su cale s'agatant) produit però unu cambiamentu de su sinnificadu de custu tèrmine, faghende•nos a cumprèndere a manera crara chi su tèrmine nuraghe podet èssere impreadu finas pro unu monumentu sena cobertura "tzimbòriu farsua tzimbòriu farsu" in sos aposentos de intro.

Cale si siat su sèberu terminològicu adotadu, est duncas seguru chi nos semus riferende a sa matessi casta de monumentos, sinnados dae un’istrutura architetònica manniosa, medas bortas cun una planimetria narada in italianu "reniforme" (tèrmine chi faghet riferimentu craru a sa forma chi ammentat cudda de s’arrigu, in àteros casos, comentu unu naviu a s'imbesse. Si tratat de monumentos prus bassos de sos nuraghes clàssicos (cuddos connotos non nche colant sos 10 m a cunfrontu de nuraghes chi nche colant s'artària de 20 m), pro su prus sena sos aposentos "tzimbòriu farsua tzimbòriu farsu", finas si custu tipu de cobertura podiat èssere impreada in carchi ambiente minore chi s’acaraiat in sos passaditzos de intro, caraterìstica architetònica verdadera de custos monumentos.

Sos protonuraghes connotos sunt belle 300, unu nùmeru prus minore meda duncas de cuddu de sos nuraghes clàssicos. Nùmeru chi no est seguru bidu chi fartat unu tzensimentu regionale meru e sìncheru, ma si pensat chi andet intre sas 7.000 e sas 10.000 unidades (nùmeros chi incluint sos protonuraghes etotu).

No est de escluire chi sas chircas benidoras ant a assegurare chi unos cantos de sos monumentos connotos comente nuraghes apartenent in realidade a sa tipologia de sos protonuraghes.