Costantino Nivola, Istùdiu pro pannellu de ondradura, 1953

Sas chircas reghentes

Pro cantu su panorama de sas ùrtimas chircas artìsticas in Sardigna siat ispibillu e abbiadu, su traballu de sos artistas sufrit oe de una farta manna de visibilidade a s'esternu, chi si depet a sa debilesa de su mercadu, a sa presèntzia pitica de museos de arte contemporànea, a sa non bastante atividade de ispàtzios espositivos autogestidos e no profit.
Pro cantu su panorama de sas ùrtimas chircas artìsticas in Sardigna siat ispibillu e abbiadu, su traballu de sos artistas sufrit oe de una farta manna de visibilidade a s'esternu, chi si depet a sa debilesa de su mercadu, a sa presèntzia pitica de museos de arte contemporànea, a sa non bastante atividade de ispàtzios espositivos autogestidos e no profit. Su setore est però in evolutzione a lestru, e sa situatzione paret dinàmica, fintzas pro s'efetu de unas cantas initziativas pùblicas de importu in àmbitu museale.

Intre sas figuras de significu de sos ùrtimos deghènnios ammentamus a su mancu duos artistas de sos cales s'esperièntzia est istada sinnada, mancari chi a manera diferente, dae su àere coladu sa pitzinnia e sa gioventude in sa Sardigna de massaria e pastoriu, e chi ant ischidu ispostare subra unu pianu universale s'acàpiu issoro cun sa terra de orìgine: Costantine Nivola (Orane 1913-East Hampton 1988) e Maria Lai (Ulassai 1919).

Nivola, chi aiat tramudadu a New York dae su 1938, no at mai tasidu sas relatas cun s'ìsula, de sa cale eredade antropològica est istadu su puntu de inghitzu pro sa chirca sua de un'iscultura intesa comente arte corale, comunicativa, ligada a s'architetura e chi si fundat subra su tema de una femminilidade archetìpica, identificada cun sa Natura.
Maria Lai, a pustis de un'esòrdiu figurativu, est istada acabende sos annos sessanta una de sas pionieras italianas de s'arte "al femminile": cun sos "telàrgios" suos, sos “libros cosidos" suos dae sas pàginas de istofa e sas mapas suas obradas at cungiuntu a manera simbòlica s'àmbitu de sa manualidade femmìnile e domèstica a cussu “maschile" de sa paràula iscrita.