Foiso Fois, Sos disocupados, 1954

Foiso Fois

Foiso Fois (1916-1984) est unu intre sos artistas, fortzis prus rapresentativu, chi in su segundu pustisgherra aiat partetzipadu a su movimentu de rennou de s'arte sarda. In prus de ammaniare paritzas mostras, Foiso Fois leat in su 1951 sa diretzione de s'Assòtziu Provintziale de sos Artistas, mudende∙la in una istrutura regionale finalizada a promòvere s'arte sarda.
Foiso Fois (1916-1984) est unu intre sos artistas, fortzis prus rapresentativu, chi in su segundu pustisgherra aiat partetzipadu a su movimentu de rennou de s'arte sarda.

A pustis de una formatzione prima comente autodidata in sa posada universitària fiorentina e posca cun istùdios regulares in s'Acadèmia Albertina de Torino, Foiso Fois intendet su bisòngiu de si nd' istesiare dae un'arte folclòrica e chi istentat in sa riletura de sas esperièntzias regionalistas de su primu Noighentos: orientat gosi sa pintura sua, giai dae s'acabu de sos annos Baranta, cara a una figuratzione chi contat de sa relidade chi b'at a fùrriu sena renuntziare a sos isvilupos linguìsticos de su Modernu. Custa esperièntzia sinnat unu surcu cun sos orizontes estèticos de sa prima metade de su sèculu.

Dae sos annos Chimbanta, sighende su Neorealismu, su pianu pitòricu e cussu sotziale de s'atzione si crobant. Sa capatzidade de collire in su colore su sighire intre dimensione decoratica e narrativa, intre su figurativu e s'astratu e su cascavellu in su abrandare s'apretu espressivu cun unu sensu belle clàssicu de sa forma nde faghent su capofila de s'arte impignada isulana. In sa pintura sua s'istrutura liniare de sas cumpositziones s'intregat a sa fortza de su colore, cun una resa comunicativa forte de su sugetu rapresentadu. A esempru de custu limbàgiu "espressionista" sunt sas òperas Scaricatori di porto, La mattanza, Il mattatoio, fatas in sos primos annos Chimbanta.

Cumbintu de su bisòngiu de un'atzione integrale, Fois operat fintzas suta s'aspetu ideològicu e cussu de sa organizatzione. In prus de ammaniare paritzas mostra indiritzadas a torrare sceda de sos pistighìngios internos e esternos a s'Ìsula, in su 1951 isse leat sa diretzione de s'Assòtziu Provintziale de sos Artistas , mudendela in una istrutura a caràtere regionale chi punnat a tutelare sos diritos de sos iscritos, a promòvere s'isparghinadura de s'arte sarda foras de sas làcanas isulanas, a interbènnere anco sas amministratziones pùblicas in totus sas chistione chi pertocant a s'arte.

Semper in sos annos Chimbanta si definint mègius sos orizontes de sa chirca sua dae s'espressionismu a su sèberu in campu neorealista, e a sos dipintos s'acostàgiat fintzas una produtzione gràfica, cumposta siat dae disignos chi dae litografias e xilografias, in ue ammesturant elementos linguìsticos diferentes, dae sa resa realìstica a sas tensiones espressivas a sa vena romàntica.

Intèrprete cumbintu de s'ideale de su Pianu de Renàschida, in su 1957 cumentzat a pintare su "trittico" "Sa Sardigna cara a s'autonomia", de su su cale acabat sas telas "Elionora de Arborea" e "Sa rivolutzione de Giuanne Maria Angioy". S'ammesturu intre passadu e presente, de riferimentos a sa grandu decoratzione clàssica e moderna, donat a s'òpera unu echilìbriu istilìsticu e ideològicu.

In sa segunda metade de sos annos Sessanta, Foiso Fois sighit sa chirca sua in su campu figurativu semper e cando acarende∙si cun sos isperimentalistas de sos artistas de sa generatzione noa (Grupu 58, Grupu de Initziativa) chi ispeculitant significos noos in sa relata intre polìtica rivolutzionària e arte progressista tràmite limbàgios non figurativos. Inghitzende dae sos annos Setanta, pro more de un' ismenguada de sa tensione polìtica, tramudat s'interessu personale cara a sa natura.