Santu Antiogu, iscritzione grecu-bizantina

Sas iscritziones grecu-bizantinas

In sos sèculos in sos cales sa Sardigna fiat abarrada suta su controllu formale bizantinu si registrat una carchi atividade de iscritura, chi podet èssere cuntzentrada in sos "scriptoria" a costàgiu de sas crèsias de sos muristenes e de sas catedrales. A dies de oe nos sunt lòmpidos pagos documentos in pergamena in limba e iscritura greca.
In sos sèculos in sos cales sa Sardigna fiat abarrada suta su controllu formale bizantinu si registrat una carchi atividade iscritòria, forsis cuntzentrada in sos "scriptoria" a costàgiu de sas crèsias de sos muristenes e de sas catedrales. A dies de oe nos sunt lòmpidos pagos documentos in pergamena in limba e iscritura greca, imbetzes abarrat unu nùmeru prus mannu de iscritziones iscarfeddadas in sa pedra, pro su prus chi atenent a su mundu de sas sepolturas, chi si podent datare cara a su de VI-VII sèculos.
Dae unu bessu istòricu, sunt prus de importu sas iscritziones grecas de sa Sardigna meridionale, a caratere dedicatòriu, chi si ponent pagu prus o mancu intre sa metade de su de X sèculos e sa metade de su de XI sèculos. S'importàntzia issoro est in su fatu chi si podent lèghere sos nùmenes de sos rapresentantes locales de s'imperu romanu de Costantinòpoli. Si tratat forsis de nùmenes de pessone (Torcotòrio, Salùsio, Orzocco) chi a pustis ant a divenire tìtulos dinàsticos de sos Lacon-Gunale, giùighes de Casteddu.
Sos logos dae ue benint sunt Assèmini (crèsia de Santu Giuanne), Santu Antiogu (basìlica de su màrtire), Deximuputzu o Biddaesorri (oe in su Museu Archeològicu Natzionale de Casteddu). A printzìpiu sas iscritziones s'agatant a chirru de intro de sas crèsias chi teniant unu status particulare, in relata cun s'aristocratzia dominante in Casteddu pro mèdiu de una sèrie de vìnculos de sos cales non connoschimus s'orìgine pretzisa. Podet èssere chi fiant crèsias de famìlia, postas in sos logos de nàschida de sas pessones mentovadas in sas iscritziones, o crèsias impreadas pro sepultare issos etotu, o galu crèsias de importu mannu in sa devotzione de sa gente de sa Sardigna meridionale.
De onni manera, paret chi pro mèdiu de custas iscritziones sos primos giùghes de Casteddu cheriant afirmare s'autonomia issoro pro mèdiu de iscrituras "postas in campu". Non feti: cun sas iscritziones s’agatant finas isculturas de màrmaru chi pertocaiant su mundu litùrgicu, chi ponent in campu su cuntestu culturale in ue siat sas primas siat sas àteras sunt istadas formuladas e produidas.
Su momentu istòricu bidiat a unu chirru su de s’afirmare de s'autonomia locale, dae s'àteru su de torrare a tènnere raportos amministrativos, religiosos, artìsticos cun Costantinòpoli, finas pro mèdiu de sas relatziones culturales cun sa costa campana. Finit s'edade bizantina e printzìpiat cussa giuigale, marcada dae sa gravitatzione de s'ìsula non prus a inghìriu de Costantinòpoli, ma cara a Roma e a su continente itàlicu. Sos "òmines noos" in sa Sardigna de su de XI sèculos non faeddant prus sa limba greca de sos babbos, ma unu latinu chi s’est trasformadu in sa faeddada romanza de Sardigna.