Santu Antiogu, arcosòliu de sas catacombas

Sas catacombas de Santu Antiogu

In sos pensamentos de sa gente, sos primos sèculos de su cristianèsimu resurtant ligados a unu logu ispetzìficu: sas catacombas. Su tèrmine "catacomba", de orìgine greca, desinnat àreas funeràrias ipogèicas pagu prus o mancu ampras destinadas a bi pònnere sos mortos cristianos.
In sos pensamentos de sa gente, sos primos sèculos de su cristianèsimu resurtant ligados a unu logu ispetzìficu: sas catacombas.

Pro tempus meda s'est crèidu chi custos ispàtzios sutaterra fiant istados seberados dae sos primos cristianos pro pòdere fàghere in segretu sos adòbios in ue teniant logu sas funtziones religiosas, cun s'ispera in custa manera de istransire sos perìgulos de sas persecutziones romanas.

In realidade sas chircas iscientìficas ant ammostradu chi sas cosas fiant in manera diferente. Su tèrmine "catacomba", de orìgine greca -cumpostu dae sos tèrmines "Katà": "a giosso", e "kùmbes": "cavidade", "profundidade" o "kýmbos": "logu apartadu" - desinnat difatis àreas funeràrias ipogèicas pagu prus o mancu ampras a segunda de su nùmeru de mortos chi cunteniant in ue sas funtziones religiosas chi bi depiant tènnere logu fiant feti sos ritos fùnebres relatzionados a s'interru de sos mortos.

In Sardigna si connoschent sas catacombas de Santu Antiogu, in ue su nùcleu printzipale s'agatat postu suta sa seu dedicada a su santu.

Caraterìstica prus de significu de sas catacombas de su Sulcis est s'orìgine issoro. Custas difatis naschent a inghitzare dae su de III sèc. pustis de Cristos. Dae sa trasformatzione de una parte de sas necròpolis ipogèicas pùnicas, torradas a adatare pro sas esigèntzias noas de sos rituales funeràrios cristianos diferentes. In custa agatat acollocu finas su sarcòfagu in ue, segundu sa traditzione, diat dèpere èssere istadu postu su corpus de su santu in su 127.

Sa vìsita de sas catacombas permitet de lòmpere, pro mèdiu de s'isvilupu planimètricu, a s'istòria, ligada a istrintu cu su crèschere de sa comunidade cristiana de su Sulcis. De importu mannu est sa pertzetzione de s'isvilupu non regulare de sas catacombas, sinnu de ampliamentos dados dae sas esigèntzias de adatamentu de s'àrea funerària a sas netzessidades semper prus mannas de sas depositziones de sos mortos cristianos.

Sa tipologia de sas sepolturas càmbiat dae sos lòculos iscavados in sa pinna de sos muros, a sos arcosòlios (tumbas semper iscavadas in sas pinnas chi a chirru de subra portant un'arcu, a bortas decoradu cun pinturas de sugetos cristianos), esseret fatu a pamentu e a cassones unu subra s'àteru.

Sunt galu presentes in casos medas sas istruturas ipogèicas pùnicas, dae sas cales ant leadu printzìpiu sas sepolturas cristianas.

In su cursu de sos sèculos non sunt mancados finas modìficas e dannos procurados dae chircare de agatare "pòsidos" fantomàticos e imaginìficos.