Casteddu, grafitu de s'anfiteatru

Su grafitu paleocristianu

Unu de sos sinnos prus frecuentes in su panorama urbanu de Casteddu est sena duda costituidu dae sas chisterras medas, istruturas ipogèicas peculiares fatas pro costoire s'abba. Dae unu bessu cronològicu sa realizatzione de custas istruturas est giai de s'edade pùnica, e sighit a pustis in edade romana e medievale.

Unu de sos sinnos prus frecuentes in su panorama urbanu de Casteddu est sena duda costituidu dae sas chisterras medas, istruturas ipogèicas peculiares fatas pro costoire s'abba. Dae unu bessu cronològicu sa realizatzione de custas istruturas est giai de s'edade pùnica, e sighit a pustis in edade romana e medievale.

Una de sas chisterras prus de importu agatadas in s'àrea tzitadina s'agatat in s'àrea de s'Ortu de sos Caputzinos in viale fra Innàtziu. Est un'istrutura imponente, non pro nudda connota comente "il cisternone" (sas medidas: artària m 8; largària m 180; longària m 130), sa presèntzia de su cale fiat istada giai sinnalada dae su canònigu Giuanne Ispanu in su 1861, chi incuadraiat de unu bessu cronològicu sa realizatzione de sa chisterra in edade pùnica.

In realidade sos istùdios imbenientes ant conduidu a assinnare sa realizatzione a s'edade romana de custa istrutura e a nd'interpretare sa funtzione originària comente "latomia", est a nàrrere "cava pro nde bogare pedra", in custu casu de calcare.

A cunfirma de custa ipòtesi sunt galu bene craros sos sinnos de s'estratzione de sos blocos in ue beniant impreados maestràntzias de tzerachia. Feti in unu segundu tempus sa latomia fiat istada trasformada in chisterra comente mustrat su rivestimentu de sos muros in "cocciopesto" impreadu pro impermeabilizare s'ambiente ipogèicu.

Su "cisternone" de s'Ortu de sos Caputzinos, in prus a sas dimensiones suas, est connotu però pro su chi est istadu agatadu in intro in su mese de austu de su 1997. In una de sas pinnas de muru fiat istadu agatadu unu grafitu classificadu comente paleocristianu e interpretadu comente chi figuret sa chi li narant "Navicula Petri", sa nave de sa Crèsia.

Su grafitu, ischemàticu, presentat semper e cando una figura crara de nave romana cun sos bratzos de s'àrbure maistru a rughe e sa vela aberta, dae sa cale pendent sas lìteras grecas alpha e omega, prima e ùrtima lìtera de s'alfabetu grecu, chi in su libru de s'Apocalisse rapresentant s'eternidade e tando sa divinidade de su Cristos. Est presente sa "rughe monogrammàtica", cun sas initziales grecas (X e P) de sa paràula "Chr(istòs)", Cristos. Si podent connòschere finas sos dòighi apòstolos, rapresentados dae dòighi sinnos verticales postos a prua, chi nche betant a mare una retza comente sìmbolu de sa missione issoro de "piscadores de òmines".

Meresset pro acabare de èssere sinnalada sa presèntzia de sa firma chi, mancari non totu si potzat lèghere, permit de torrare a su nùmene de s'autore de su grafitu: unu Ianuario o Ianuaria.

Su grafitu est istadu datadu a su de IV sèculos pustis de Cristos. Cara a sos annos 304-305 a sos tempos de s'imperu de Diocletzianu, s'ùrtimu imperadore romanu a chèrrere atziones persecutòrias in sos cunfrontos de sos cristianos. Si custu incuadramentu cronològicu esseret curretu, diat pòdere èssere interpretadu comente testimonia de fide de unu màrtire cristianu inserradu in sa chisterra - craru torrada a impreare comente presone - prima de èssere bochidu in s'anfiteatru de costàgiu.

Sa chistione interpretativa a onni manera abarrat aberta.