Repertos e monumentos de sa cristianizatzione

S'archeologia cristiana e medievale est una disciplina pagu prus o mancu noa pro sa Sardigna. Si tenent, a onni manera, datos bastantes pro afirmare chi in edade bizantina (su de VI-XI sèculos) s'ìsula non fiat istada posta a parte dae sas relatziones culturales cun su restu de su Mediterràneu.
S'archeologia cristiana e medievale est una disciplina pagu prus o mancu noa pro sa Sardigna. Si tenent, a onni manera, datos bastantes pro afirmare chi in edade bizantina (su de VI-XI sèculos) s'ìsula non fiat istada posta a parte dae sas relatziones culturales cun su restu de su Mediterràneu.
Sa recostrutzione de sos aspetos de sa bida de onni die e de sos raportos cummertziales, possìbile gratzias a su recùperu archeològicu de sas produtziones materiales, permitet de documentare sa presèntzia de manufatos locales e de importatzione, in tzeràmica, metallu e bidru,de cuntestos edilìtzios e insediativos, de su totu che pare a cussos presentes in àteras zonas de Itàlia, Àfrica setentrionale, Europa e Oriente a Curtzu.
In Sardigna sa presèntzia de su cristianesimu est atestada primidia: est difatis de su de II sèculos sa nova de cristianos "damnati ad metalla", forsis in sas minieras de su Sulcis-Iglesiente. Non paret causale su fatu chi in Santu Antiogu, in suta de sa crèsia de su màrtire locale, agatamus catacombas impreadas dae sa comunidade cristiana de seguru a cumentzare dae su de IV sèculos.
Tocat prus a prestu lòmpere a s'acabu de su de III-printzìpios de su IV sèculos pro agatare su manufatu artìsticu prus antigu de iconografia cristiana segura e s'atestatzione prus antiga de una diòtzesi isulana. Si tratat, a manera respetiva, de su pìculu de sarcòfagu de màrmaru a registru dòpiu cun su "Sacrifìtziu de Isacu" e àteras iscenas leadas dae su testamentu antigu e dae su nou, produidas in una butega de Ostia, agatadu a Òlbia e oe in su Museu Archeològicu Natzionale de Casteddu, e de sa nova de sa partetzipatzione de su pìscamu casteddaju Quintasio a su contzìliu de Arles de su 314.
Non s'ischit cale e in ue fiat in Casteddu sa seu de Quintasio e perunu edifìtziu isulanu, intre sos connotos, apartenet a data gasi antiga. Sos iscavos archeològicos in àreas diferentes de sas tzitades de sa costa marcadas dae un'istòria urbana longa nde ant bogadu a campu crèsias a impiantu logitudinale e batistèrios, chi però non parent èssere anteriores a su de V sèculos. Est su casu, intre sos àteros de sas basìlicas de Cornus, Tharros, Nora e Portu Turres, a sas cales s'annanghet cussa de Donori, bidda a curtzu de Casteddu. Feti pro custa ùrtima si connoschet cun pretzisione su tìtulu