Giulio Monteverde, tumba Zaccheddu in Biddacidru, 1882-1895

S'iscultura de sos campusantos

In sa segunda metade de s' Otighentos s'iscultura in Sardigna si marcat pro su prus comente monumentu fùnebre. Sos monumentos pùblicos sunt raros e naschent cun pelea, istrobbados in primis dae sas fartas finantziàrias de sas Comunas, ma fintzas dae sa contierra mala intre monàrchicos e republicanos, catòlicos e massones.
In sa segunda metade de s' Otighentos s'iscultura in Sardigna si marcat pro su prus comente monumentu fùnebre. Sos monumentos pùblicos sunt raros e naschent cun pelea, istrobbados in primis dae sas fartas finantziàrias de sas Comunas, ma fintzas dae sa contierra mala intre monàrchicos e republicanos, catòlicos e massones. B'at posca un'àtera dificultade de fundu cando naschent sos monumentos tzelebrativos mannos chi intames s'ispàrghinant in sas pratzas de Itàlia: s'istrutura urbanìstica de sas tzitades printzipales, fortilesas de orìgine medioevale crèschidas in intro de chintas muràrias, dotadas de gùturos garronosos chi istupant in pratzigheddas sena pòrtigales, cun ispàtzios de relata astrintos•astrintos.

No est de badas chi s'istàtua ecuestre est desconnota in Sardigna e su matessi monumentu tzelebrativu prus ùnicu chi raru, ca est s'ùnicu fatu prima de s'Istàtua de Carlo Felice est cussu de su Monumentu de Carlo Emanuele III de Bernardo Mantero in Carloforte. Pro custu sos monumentos manniosos, chi sunt s'aspetu prus ladinu de s'iscultura ufitziale in sos ispàtzios ampros de sas pratzas torinesas e in medas àteras tzitades italianas, sunt intames raros in sas pratzigheddas tzitadinas sardas. Sunt intames sos campusantos a si prenare de isculturas e monumentos, e est sa borghesia patriòtica noa, paris cun s'aristocratzia chi andende∙andende divenit puru issa imprendidora, a sinnalare e tramandare in sos monumentos fùnebres s'ammentu istòricu suo etotu; gasi chi, pro mèdiu de sas isteles e sas losas, sos tzipos e sas urnas, sos retratos a figura intrea, a mesu bustu o a bassurilievu de custos tzitadinos de màrmaru e de sos sìmbulos de sas professiones issoro intritzidos a cussos de sa morte, est possìbile a sighire sos acuntessimentos de sa sotziedade in totu s'Ìsula paris a sas mudaduras de sa moda de sa classe dominante, de sa cale sos acorros tzimiteriales divenint sos parcos de rapresentàntzia.