Andrea Galassi, istàtua in brunzu de Carlo Felice, 1833

Arte neoclàssica

In sa prima metade de s'Otighentos fintzas in Sardigna avantzat in campu artìsticu una sensibilidade chi sighit a firmu s'inditu neoclàssicu chi essit a campu pro mèdiu de sos riferimentos culturales e ideològicos chi sas òperas cherent comunicare. In campu plàsticu istupant sas personalidades de iscultores chi intèrpretant modellos romanos e canovianos.
In sa prima metade de s'Otighentos fintzas in Sardigna avantzat in campu artìsticu una sensibilidade chi sighit a firmu s'inditu neoclàssicu chi essit a campu pro mèdiu de sos riferimentos culturales e ideològicos chi sas òperas cherent comunicare.

In campu plàsticu istupant sas personalidades de iscultores chi torrant a interpretare a nou sos modellos romanos e canovianos comente pro esempru su piemontesu Felice Festa, su tataresu Andria Galassi e su saligheresu Antoni Moccia.
Su de sighire currentes determinadas de moda, puru sa calidade de su traballu, cunsentit a custos artistas de retzire commissione de importu dae sos membros de sa domo reale.
Andria Galassi faghet su "Monumentu fùnebre de Maurìtziu Giusepe duca de Monferrato" (1807), pro sa sea saligheresa de Santa Maria, in ue s'istàtua de sa Devotzione si identìficat cun sa piedade isulana pro su frade de Carlo Felice, mortu in su 1799: àteru e tantu est prena de suspu sa personificatzione de sa Sardigna in su "Monumentu fùnebre de Placido Benedetto conte de Moriana" (1807) in sa sea tataresa de Santu Nigola, dedicadu a s'àteru frade de su soberanu, mortu in su 1802.
Òpera pomposa dedicada a su re sabàudu est sa "Istàtua de Carlo Felice", iscagiada in brunzu in su 1833 de Andria Galassi (Tàtari 1793- Roma 1845) e ampulada in pratza Yenne in Casteddu.
Tres annos prima de custa data s'iscultore tataresu aiat fatu, cun Antoni Moccia, duas istàtuas de màrmaru (a manera rispetiva, sa Madonna cun su Pipiu e sa Beada Margherita de Savòia) pro sa crèsia de sa Grandu Mama de Deus de Totino, pantheon de s'erèntzia sabàuda.

Pro su chi pertenet sa pintura s'esponente prus nòdidu est Giuanne Marghinotti (Casteddu 1798-1865), chi in su 1830 pintat "Carlo Felice munifico protettore delle Belle Arti in Sardegna", tela manna allegòrica de sa commitèntzia reale. Sa cumbinatzione intre clàssicu e romànticu presente in custa òpera at a èssere sa tzifra de sa produtzione de su pintore, giughende∙lu siat a fàghere òperas de sugetu sagradu, pro sa commitèntzia religiosa, siat a sa pintura de istòria, chi respundet a sa moda de sa commitèntzia làica. Sunt de deghe annos a pustis sas telas pro su Palatzu reale de Torino.

Custos fatos, chi marcant su cunsonu de limbàgiu cun sas tendèntzias de moda e de avanguàrdia a su tempus, sinnant fintzas una furriada de sa dinàmica fitiana in Sardigna in sos sèculos in antis, chi aiat bidu s'ìsula comente sogetu passivu de sos flussos de importatzione de òperas e artistas dae sos tzentros prus mannos italianos e ibèricos.