Gioacchino Corte, Santu Efis defensore de sa tzitade de Casteddu, 1798.

S'acabu de su Setighentos

S'istoriografia cuntemporànea punnat a pensare chi sos primos sinnales de sos protzessos de mudadura chi ant a giùghere a s'afortiamentu de s'autonomia moderna de sa Sardigna si potzant buscare in sos fenòmenos de pilisu forte chi tocant a s'ìsula in sos ùrtimos annos de su Setighentos, cando sa truma de massajos cumentzant a achirire visibilidade pùblica.
S'istoriografia cuntemporànea punnat a pensare chi sos primos sinnales de sos protzessos de mudadura chi ant a giùghere a s'afortiamentu de s'autonomia moderna de sa Sardigna si potzant buscare in sos fenòmenos de pilisu forte chi tocant a s'ìsula in sos ùrtimos annos de su Setighentos, mescamente in su trintènniu 1793-96.

Est in custu momentu istòricu difatis chi sa borghesia tzitadina, su "populatzu", sos "printzipales" de sas campànnias e sa truma de massajos cumentzant a achirire visibilidade pùblica.

In s'immaginàriu colletivu abarrant a seguru marcados, intre sos acuntessimentos de cussos annos, su bombardamentu de Casteddu dae parte de sos Frantzesos; sa punna de ocupare s'ìsula, faddida pro sa defensa pertiatza fata dae sos militzianos e dae sos voluntàrios locales in su freàrgiu de su 1793; su manifestu in chimbe puntos chi punnaiat a pedire unu ruolu parìvile de sos òrganos polìticu-istitutzionales (Istamentos e Reale Udièntzia) de su "Regnum Sardiniae" in s'istrutura istatale, e a refudare su raportu "coloniale" cun sos Istados terramannesos impostu dae su guvernu sabàudu; s'arrennegu sighidu luego a s'isceda negativa pro sas cosas pedidas in Torino dae sos rapresentantes legìtimos de su rennu, sa primas boghes de sos Istamentos, mancu calculadas cando las fiant discutende e fintzas comente missos de sas rechestas de sa natzione; s'abolotu casteddaju de su 28 de abrile 1794, s'arrestu e sa catzada imbeniente de su visurè e de sos funtzionàrios piemontesos, sos motos antifeudales in su Logudoro, cumpridos in sa tenta faddida de guvernu republicanu de Giuanne Maria Angioy in su martzu-làmpadas de su 1796.

S'ùnicu de custos acuntessimentos chi nd'agatamus referèntzia ladinu in sas rapresentatziones artìsticas de su Setighentos est cussu chi pertenet a sa bìnchida de sos sardos contra sos Frantzesos.

Sas resones de unu iscarescimentu gasi aparente de sos fatos istòricos de cussos annos si depent chircare in cussu chi fiat bènnidu in fatu de custas : su fallimentu de sas tentas de rebellia e su torrare a sa coa de sa situatzione chi cussos acuntessimentos aiant chircadu de bortulare aiat apostivigadu fintzas un'ingalenada de s'interessu istoriogràficu cara a cussos fatos e cara a sos personàgios chi nde fiant istados protagonistas che a Giuanne Maria Angioy, sessada in su 1857 ebbia cun s'òpera de Sulis.

Petzi in sos ùrtimos deghènnios de s'Otighentos cussos acuntessimentos ant a agatare tzelebratzione pitòrica in sas òperas de su Sciuti e de su Bruschi, a manera rispetiva pro sos Palatzos de sa Provìntzia de Tàtari e Casteddu.