Iscritzione latina de su tèmpiu de Antas

Sa limba latina

Su sardu, sa limba galu oe faeddada in Sardigna, mescamente in sas biddas de chirru de intro, est una limba neolatina. Custu fatu agiudat a cumprèndere, prus de àteros cunsideros, cantu siat istada forte s'influèntzia non feti linguìstica, ma finas a manera prus ampra culturale, esertzitada dae su domìniu romanu in s'ìsula.

Su sardu, sa limba galu oe faeddada in Sardigna, mescamente in sas biddas de chirru de intro, est una limba neolatina.
Custu fatu agiudat a cumprèndere, prus de àteros cunsideros, cantu siat istada forte s'influèntzia non feti linguìstica, ma finas a manera prus ampra culturale, esertzitada dae su domìniu romanu in s'ìsula.
S'iscritura fiat de seguru unu de sos istrumentos de comunicatzione prus fortes impreados dae Roma pro impònnere su controllu suo subra un'imperu chi creschiat in medida esponentziale die pro die.
Feti s'iscritura podiat cunsentire difatis sa gestione de un'aparatu polìticu-culturale adeguadu a sas paritzas netzessidades dadas dae sa mannària e dae sa diversidade de sos logos conchistados.
Su latinu fiat divenidu tando una sorta de limba comuna de s'imperu.
De importu mannu est tando pro nois sa cantidade de testimonias iscritas chi connoschimus. Pro mèdiu de s'iscritura difatis podimus integrare sa farta de connoschèntzias chi sa chirca archeològica non podet acolumare. A su matessi tempus semus a tretu de intèndere comente "immagine di sé" cheriant lassare cussos òmines e cussas fèminas chi aiant detzìdidu de dare a s'iscritura una testimonia, ponende·la a pare in casos medas cun su datu archeològicu, chi carchi bortas cunfirmat, àteras bortas negat su de si fidare de s'iscritura.
Dae sas iscritziones nde bogamus finas informatziones de importu mannu non feti pro su "status" giurìdicu ispetzìficu conchistadu dae onni tzentru urbanu, ma finas pro su chi atenet a cando custu "status" fiat istadu achiridu.
Pro su chi pertocat a s'istòria de sa Sardigna romana, informatziones bonas si nde bogant dae sas fontes latinas.
Una prima fonte de importu atenet a s'organizatzione urbana de s'ìsula: si tratat de sa "formula provinciae" chi apartenet a su de tres libros de sa "Naturalis Historia" de Plìniu, s'istudiosu mortu in s'erutzione famada de su Vesùviu de su 79 a pustis de Cristos.
Àteras informatziones lompent pro mèdiu de sa "Geographia" de Tolomeu, iscrita cara a su 170 a pustis de Cristos, chi s'ispirat a fontes prus antigas.