Pula, tzitade de Nora

Sa romanizatzione

Su passàgiu de sa Sardigna dae s'isfera de controllu cartaginesa a cussa romana fiat istada una cunsighèntzia de sa prima gherra pùnica (264-241 a.C.).
Non podende satisfàghere a sas rechestas econòmicas de sos mertzenàrios de istantza in Sardigna, Cartàgine fiat istada custrinta in su 238 a.C. a tzèdere su controllu de s'ìsula a sos Romanos.
In su 227 a.C. Sa Sardigna fiat divènnida provìntzia romana, e su controllu suo fiat istadu dadu a unu guvernadore.
Dae cussu momentu su protzessu de romanizatzione de s'ìsula si fiat fatu semper prus forte, finas si su rastru culturale sardu-pùnicu non sessat de fàghere a bìdere sa presèntzia sua.
Sas tzitades aiant leadu una bisura noa e fiant istadas rinnovadas finas pro su chi atenet a s'edilìtzia. Fiant istados fatos teatros e anfiteatros, termas, tèmpios, acuedotos.
Sas campagnas fiant istadas marcadas dae sos fràigos de villas, chi aiant agiudadu su controllu de s'isfrutamentu agrìculu intensivu de sa terra sarda.
Su controllu romanu fiat basadu prima de totu a inghìriu de sa retza viària, impostada subra partes de istradas chi s'agataiant giai a sas cales si fiant agiuntas bias de racordu intre sas tratas printzipales e de penetratzione pro fatzilitare s'intrada e tando su controllu de sas zonas de intro.
S'istrada prus de importu poniat in cullegamentu Casteddu cun Portu Turres e sa "Carlo Felice" (sa 131 de oe) in parte manna est istada torrada a fàghere sighende custu tratzadu.
In Sardigna a onni manera su protzessu de romanizatzione no aiat tentu unu caràtere patzìficu, comente mustrant sas connoschèntzias de sas peleas isulanas chi fiant istadas cada borta reprimidas dae Roma.