Otzana, crèsia de Santu Nigola, pala de su de XIV sèculos

Sa pala de Otzana

Sende posta intre s'Ispànnia e s'Itàlia, sa Sardigna est istada a s'ispissu, in totu s'istòria cosa sua, una tarea de òbligu oru sos tràficos marìtimos e in su flussu de sa cultura mediterrànea intre Bartzellona e Nàpoli.A documentare in campu artìsticu custa tzentralidade sua in su Mediterràneu balet mescamente sa presèntzia- in s'ex sea de Santu Nigola in Otzana.
Sende posta intre s'Ispànnia e s'Itàlia, sa Sardigna est istada a s'ispissu, in totu s'istòria cosa sua, una tarea de òbligu oru sos tràficos marìtimos e in su flussu de sa cultura mediterrànea intre Bartzellona e Nàpoli.
A documentare in campu artìsticu custa tzentralidade sua in su Mediterràneu balet mescamente sa presèntzia- in s'ex sea de Santu Nigola in Otzana- de sa "Pala de sos Santos Frantziscu de Assisi e Nicola de Bari", chi si podet datare intre su 1339 e su 1344 pro sa presèntzia de su pìscamu Silvestro, franztiscanu, e pro su retratu de unu "donnichellu" (erede a su tronu) arboresu, chi s'iscritzione inditat comente a cussu chi in su benidore at a èssere Marianu IV de Bas-Serra, babbu de Elionora de Arborea.

Sa "Pala de Otzana" est su primu documentu seguru de una cummitèntzia àulica sarda cara a una oferta continentale. S'importàntzia sua est in relata cun s'isprigadura de abbitos culturales e positziones ideològicas de sa corte catalana e napoletana- cussas poderadas dae Sancha, mugere de Roberto de Angiò, favoressende in Campània sa preigadura de su frade, su para Filippo de Maiorca- e a su sinnu tangìbile, cussu frantziscanu, destinadu dae como in fatu a tènnere unu ruolu de significu in cunforma a sas importatziones artìsticas de s'ìsula.

In fines, a retzire s'intregu fatu in su 1969 dae Ferdinando Bologna, chi reconnoschet in su "polittico" de Otzana s'òpera manna de su chi tzèrriant Maistru de sas Tèmperas frantziscanas, unu pintore lorentzetianu ativu in Nàpoli intre su 1330 e su 1345, no est petzi cara a su ghetu levantinu chi tocat a castiare, ma fintzas cara a Nàpoli: est peri sas rutas mediterràneas intre Nàpoli e sa costera ibèrica, chi protzedit dae sa prima metade de su Treghentos su flussu in Sardigna de istilemas italianos e abbitos culturales ispànicos.