Testimonias romanas in Sardigna

Sos rastros archeològicos chi in Sardigna atestimòngiant sa fase istòrica chi li naramus "perìodu romanu" sunt numerosas, finas si abarrat galu meda de fàghere in custu setore de istùdios.
Sos rastros archeològicos chi in Sardigna atestimòngiant sa fase istòrica chi li naramus "perìodu romanu" sunt numerosos, finas si abarrat galu meda de fàghere in custu setore de istùdios.
Sas fontes printzipales de datos archeològicos sunt prima de totu sas tzitades, ue a manera crara cumparent sos efetos de sa romanizatzione in Sardigna. Inoghe però naschent sas primas dificultades pro sa chirca archeològica, dadas dae su fatu chi tzentros romanos de importu comente Karales o Sulci sunt istados marcados dae unu fenòmenu intensu e longu de continuidade de bida.
Est gasi chi est fitianu chi, suta Casteddu o suta Santu Antiogu de oe (ma sa chistione balet puru pro àteras realidades urbanas), essant a campu resìduos de sos tempos urbanos antigos.
S'istùdiu archeològicu de sa Sardigna romana depet posca fàghere sos contos cun un'àteru fenòmenu de importu: sa presèntzia romana in sas campagnas. S'isfrutamentu agrìcolu de s'ìsula rapresentat difatis unu de sos piessinnos mannos de su domìniu romanu.
Seguru chi non depet èssere disconnotu a custu fenòmenu unu datu chi como cumparet semper prus a fitianu, est a nàrrere sa presèntzia de elementos de cultura materiale pertinentes a s'isfera culturale romana in giassos nuràgicos, a cumproa de su fatu chi, est craru, sos nuraghes ant sighidu a tènnere una funtzione pretziada pro sa bida in Sardigna, finas si de seguru sunt andados cara a cara a unu protzessu de rifuntzionalizatzione sighida.