Miniadura de sa seu de Aristanis

Arte gòticu-italiana

A sa tzirculatzione tirrènica de artistas e de sos manufatos issoro pertenet s'esportatzione in Sardigna de isculturas e dipintos produidos in Itàlia tzentrale, mescamente sas istàtuas de linna polìcromas chi cumponent su grupu de sa "Depositzione dae sa rughe", de nche pònnere in sos primos deghènnios de su de XIII sèculos.
A sa tzirculatzione tirrènica de artistas e de sos manufatos issoro pertenet s'esportatzione in Sardigna de isculturas e dipintos produidos in Itàlia tzentrale, mescamente sas istàtuas de linna polìcromas chi cumponent su grupu de sa "Depositzione dae sa rughe", de nche pònnere in sos primos deghènnios de su de XIII sèculos, giai in sa crèsia de Santu Pedru de su Crotzifissu e oe in sa parrochiale de Santu Bustianu in Bultzi.

De custu flussu de òperas de arte mescamente dae sa Toscana, ativu pro totu s'andare de su de XIII sèculos, s'àrea arboresa paret chi apat costoidu sos documentos prus tìpidos e de significu. Comente sos prus antigos intre sos còdighes musicales oe in s'iscusòrgiu de sa sea aristanesa, iscritos in minùgiu cara a su 1275 fortzis in su "scriptorium" de su duomo de Aretzo finas sa coberta de missale de sa "Madonna e sos Santos", giai in sa sea de Santa Giusta e oe in s'artziobispadu de Aristanis, atribuidu a su pisanu Maistru de Sant Torpè e pintadu a tèmpera subra tàula a fùrriu de su 1300, diat pòdere èssere lòmpidu in Sardigna pro su tràmite de sa cummitèntzia frantziscana, indiritzadaa su ghetu itàlicu e aberta a annoaduras gòticas.

In su 1297 papa Bonifàtziu VIII creat su "Regnum Sardiniae et Corsicae" E, discuidende sa situatzione ogetiva de sa Sardigna partzida intre giudicadu arboresu (in cussa data s'ùnicu subrabìvidu de sos rennos medioevales sardos) e sos sennores pisanu-genovesos, l' infèudat a Giàime II de Aragona. In su 1323 s'infante Alfonso lompet in s'ìsula e afilat cara a Casteddu pisana pro l'arrocare; in su 1326 su Casteddu de Càlaris ruet de su totu in manos de sos Aragonesos. Belle che gasi in Casteddu ebbia custu acuntessimentu serrat su tziclu de sa tzivilidade artìstica sinnada dae presèntzias itàlicas; in su restu de s'ìsula petzi a manera graduale in logu de sas rutas cumertziales e culturales chi fiant de Pisa e de Gènova intrant cussas mediterràneas intre Nàpoli, sa Sardigna e Bartzellona, e in logu de sos produtos artìsticos de su Gòticu italianu cussos de su Gòticu catalanu.

Pro totu su de XIV sèculos su giudicadu de Arborea sighit difatis a importare isculturas gòticas de butega toscana, comente testimòniat s'istàtua de màrmaru de "Santu Pìscamu", firmada dae Nino Pisano e chi si podet assentare pagu prus o mancu in su 1360, in sa sagrestia de Santu Frantziscu, o cussa de linna de sa "Annuntziada" in sa sea de Aristanis, chi istùdios reghentes ant leadu a su mundu tìpicu pisanu de sa butega de Andria e Nino, pro nche la torrare a sa produtzione de una butega toscana ativa intre Pisa, Siena e Lucca acabende su de XIV e cumentzende su de XV sèculos.
Unu matessi assentu cronològicu e de àmbitu formale li deghet a su "Arcànghelu Gabriele", oe in sa parrochiale de Sàgama: sa datatzione tarda de sas duas òperas est s'iscumprou de s'orientamentu itàlicu de sa cultura artìstica arboresa fintzas a su liminàrgiu de su de XV sèculos, dèpidu a sa polìtica anticatalana de Marianu IV de Bas-Serra, giùighe de Arborea.
Dae su 1347 fintzas a s'annu de sa morte sua, chi fiat costada in su 1376, Marianu IV est s'ispicu chi ghiat non petzi s'elaboratzione de su "Còdighe rurale" e, belle a seguru, sa prima e verdadera fase formativa de su corpus giurìdicu de sa "Carta de logu", ma fintzas cada àteru "messaggio esposto" in su mundu de su giudicadu arboresu, e onni progetu culturale ligadu a custu, in pessu sa prima essida comente donnigheddu in s'immàgine pintada de sa "Pala de Otzana", fata a tèmpera subra tàula intre su 1339 e su 1344 pro sa sea otzanesa de Santu Nicola.
Est pro more de issu chi, in cabudanni de su 1353, sessaiant sas relatas de alleàntzia cun Pedru IV su Tzerimoniosu e s'inghitzat sa gherra aberta cun s'Aragona, acabada ( a pustis de sa morte sua) cun sa derruta arboresa in sa campura de Seddori in su 1409 e duncas, in su 1410, francu su marchesadu de Aristanis achiridu in su 1478 e posca intradu a cumentzu de su de XVI sèculos, paris cun totu s'ìsula, a fàghere parte de sos possedimentos de sa Corona de Ispànnia.