Losa in màrmaru de sa seu de Aristanis

Sas isculturas romànicas

Est nòdida s'ausèntzia belle de su totu in su panorama artìsticu de sa Sardigna giudicale, de òperas de iscultura configuradas a manera autònoma, est a nàrrere capatza de fundare unu raportu cun s'ispàtziu chi li cunsentat de si l'iscancare dae sa dipendèntzia astrinta dae s'istrutura architetònica.Si depet pensare chi bi fiat una iscultura pro sa commitèntzia làica.
Est nòdida s'ausèntzia belle de su totu in su panorama artìsticu de sa Sardigna giudicale, de òperas de iscultura configuradas a manera autònoma, est a nàrrere capatza de fundare unu raportu cun s'ispàtziu chi li cunsentat de si l'iscancare dae sa dipendèntzia astrinta dae s'istrutura architetònica.

Si depet pensare a resone chi bi fiat una iscultura de aparatu de sa commitèntzia làica- de sa cale però no est abarradu nudda chi si potzat fàghere torrare a seguru a sos sèculos intre su de s'XI e su de s'XIII- e chi, a su mancu in sos edifìtzios prus de importu, s'arredu litùrgicu de sas crèsias teniat ogetos iscultòreos (mòbiles o immòbiles pro destinu) de una categoria gasi de assignare a s'àula de cultu sa funtzione de istèrgios de custos matessi, est a nàrrere tronas, abbasanteras, inserros presbiteriales e cantu àteru, de sos cales pagu o nudda sunt sas tratas lòmpidas a nois a manera cuncreta.

S'ùnicu manufatu de su gènere, chi arribet a unu livellu calitativu gasi de intrare in sos isvilupos printzipales de s'isculura romànica europea, est "Pergamo di Guglielmo", dae su 1312 in sa sea de Casteddu ma fatu intre su 1159 e su 1162 pro cussa de Pisa, chi pro custu est in sas lìnias evolutivas de sa plàstica toscana chi tocat a l'assentare a manera contestuale, non de cussa sarda.Comente sa totalidade de sos materiales de màrmaru de arredu litùrgicu, produidos o importados in s'ìsula intre su de V e su de X sèculos in su mundu culturale tardoantigu o bizantinu, sos elementos romànicos cun destinu funtzionale simigiante, in màrmaru, brunzu e linna, sunt lòmpidos a nois pro su prus comente arrogheddos.

A sa manu de iscultores raighinados bene pro paritzos motivos in sa traditzione artumedioevale, ma chi giai si distinghent pro una mentalidade romànica, pertocant duos plùteos de sos primos deghènnios de su de XII sèculos, chi pertenent a s'inserru presbiterale de sa sea de Santa Maria in Aristanis ("Leones chi agrìpiant bigros" e "Daniele in sa fossa de sos leones"). De s'inserru presbiteriale de sa sea de Santu Pedru de Sorres fiant duos plùteos (unu ebbia est intreu) cun rodas tarassiadas, atribuidos a unu iscultore pisanu-pistoiesu de s'acabu de si de XII e su comintzu de su de XIII sèculos.

In sa categoria de sos ogetos metàllicos a s'ispissu regordados in sas fontes sardas medioevales, petzi duos resurtant iscampados, ambos in brunzu : su primu est s'abbamanu a forma de paone, chi benit dae su territòriu de Mores e oe in sa Pinacoteca Natzionale de Casteddu, de acostagiare a sa produtzione ispano-murisca de su de XI sèculos ; s'àteru est sa croba de pìculas de sa sea de Aristanis, cun conca de leone e epìgrafe chi giughet a sa data de su 1228 e sos nùmenes de su chi l'at fatu – Placentinus- e de sos cummittentes : su giùighe arboresu Mariano II de Lacon-Gunale e s'artzipìscamu Torgotòrio de Muru.

Intre sos manufatos in linna polìcroma si sinnalat su grupu de chimbe istàtuas (Cristos, Nostra Sennora, Giusepe de Arimatea, Giuanne evangelista e ànghelu) chi cumponent "S'Iscravamentu" giai in sa crèsia de Santu Pedru de su Rughefissu e oe parrochiale de Santu Bastianu in Bultzi, chi pertenet a sa produtzione de butegas toscu-latziales faineras in sos primos deghènnios de su de XIII sèculos.