Iscritzione semìtica in su brunzu dae Monte Sirai

Sas iscritziones semìticas

Sa prima imprea de su nùmene "Sardigna" si leghet in s'iscritzione semìtica de s'istele de Nora, datàbile a su de VIII sèculos a.C. Non pro nudda in Sardigna s'iscritura cumpàrgiat paris cun un'àteru fenòmenu de importu comente sa nàschida de sa tzivilidade urbana, e no est una cumbinatzione chi sa tzivilidade nuràgica no apat praticadu nen sa forma urbana nen s'iscritura.
Sa prima mentzione de su nùmene "Sardigna" si leghet in s'iscritzione semìtica de s'istele de Nora, datàbile a su de VIII sèculos a.C. No est unu casu chi finas in Sardigna s'iscritura cumpàrgiat totu paris cun un'àteru fenòmenu de importu comente sa nàschida de sa tzivilidade urbana, e no est una cumbinatzione chi sa tzivilidade nuràgica no apat praticadu nen sa forma urbana nen s'iscritura.
Sa nàschida de s'iscritura, aparèssida in Mesopotàmia in su IV millènniu a.C. cun s'iscritura cuneiforme, rapresentat una de sas tapas fundamentales de s'istòria de s'umanidade. S'iscritura difatis aiat cunsentidu una gestione atziva de informatziones, chi finas a cussu momentu depiant èssere intregadas a sa trasmissione orale.
Est però in àmbitu semìticu chi aiat tentu printzìpiu s'iscritura alfabètica (mancari su tèrmine "alfabetu" bèngiat dae sas primas duas lìteras de s'alfabetu grecu (pròpiu alfa e beta), chi fiat divènnida luego una de sas resursas culturales mannas de su mundu fenitzu.
S'iscritura alfabètica si fiat rivelada difatis unu istrumentu meda prus ingegnosu e atzivu cara a sas àteras formas de iscritura elaboradas finas a cussu momentu e aiat rapresentadu de seguru una de sas resursas culturales prus mannas subra sa cale sos Fenitzos aiant pòdidu contare ammaniende s'economia mercantile issoro in manera intensa e articulada.
Sa lòmpida istantziale in Sardigna de sos Fenitzos marcat s'intrada in s'ìsula de formas de iscàmbiu culturale fundadas pròpiu in s'iscritura, determinende unu càmbiu progressivu de sos echilìbrios locales intzentrados a su contràriu subra s'oralidade (sena de su restu lòmpere mai a leare su postu de custu sistema).