Òperas de arte de sa tzivilidade giudicale

Sa voluntade polìtica de rescatu dae Bisàntziu lompet in su de IX sèculos a istèrrere sas cunditziones pro sa nàschida in Sardigna de sos istitutos giudicales. Custu fenòmenu apostivigaiat, est ladinu, cunsighèntzias de importu fintzas in su pianu culturale e duncas artìsticu.
Sa voluntade polìtica de rescatu dae Bisàntziu lompet in su de IX sèculos a istèrrere sas cunditziones pro sa nàschida in Sardigna de sos istitutos giudicales. Custu fenòmenu apostivigaiat, est ladinu, cunsighèntzias de importu fintzas in su pianu culturale e duncas artìsticu.

Est craru mescamente chi sa lòmpida de su Romànicu in Sardigna donat s'impèllida a dinàmicas de importu in sa mudadura de s'istile, a seguru cunditzionadas dae sa punna a acostagiare torra sa Sardigna a su mundu culturale e eclesiàsticu chi donat su ruolu de tzentru de impèllida etotu a Roma. Custu at fatu a manera de b'èssere un'atzione in su territòriu cun sa tenta de burrare sos sinnos architetònicos de sa cultura "greca" pro mèdiu de s'acontzu de sos ispàtzios litùrgicos a sos bisòngios noos.

Un'esempru ladinu de comente sa punna a nche mòere sa "memòria culturale" greca in s'ìsula fiat istada istransida in pràtica nos lu donat s'isciùsciu belle seguru de su grandu arredu de màrmaru mediobizantinu, presente in sa catedrale-martyrium de Sulci, fatu dae sos Vitorinos de Marsìllia cando aiant achiridu sa catedrale.

Diat èssere però faddidu pensare chi sos efetos de custa voluntade de "leadura" lomperent a resurtos atzivos de su totu. S'ammentu de sa cultura chi bi fiat in antis s'istentat in situatzione che pare a cussa testimoniada dae s'incroamentu de sa sea de Santa Maria in Tratalias (1213-82), chi proponet torra s'ischema aràldicu anacronìsticu a leones acaretzidos, inoghe sestados in s'arenària a formas pranas, ma retratados a esempru su matessi in sos plùteos de màrmaru sulztitanos. Àteros e imbenientes esempros de custa dinàmica articulada chi b'at intre sas mudaduras e sas aturaduras si podent bìdere in crèsias vitorinas de su Meridione sardu, comente su peigheddu de su sutarcu chi pretzedit s'àbside manca in Santa Maria de Sibiola in Serdiana (1120-30) e sa lastra de màrmaru cun decoratzione "de manera greca" murada in s'acherada printzipale de Santu Platano de Villaspeciosa (1141 tzirca). Custa l'ant torrada a impitare cun unu gustu ladinu de recùperu anticuàriu, ma traballada dae manu romànica, comente est toscana sa fisionomia istilìstica de su motivu zoomorfu iscolpidu in sa tzìmbria de sa monòfora manca in sa matessi acherada.

Custa dinàmica tzantzigadita intre introdutzione de su nou e chistidura de s'antigu si notat fintzas in su raportu chi b'at intre cunformatzione progetuale de sos edifìtzios, cunditzionada meda dae sas annantas romànicas "de importatzione", e sos aparatos de decoratzione iscultòrea e architetònica, chi sunt sinnados prus a craru cara a unu caràtere de sighida cun su coladu.

Paret duncas lètzitu a nàrrere chi fintzas in Sardigna su romànicu suspit e torrat a bugiardare s'eredade figurativa de s'Artumedioevu locale, de marcu bizantinu, in intro de una manualidade non semper culta, ma a seguru prus lìbera e espressiva.