Giovanni Marghinotti, La battaglia di Sanluri

Sa batalla de Seddori

Sa gherra istentosa pro su domìniu de sa Sardigna intre su rennu de s'Arborea e sa Corona de Aragona, cumentzada dae Marianu IV de Bas-Serra in cabudanni de su 1353 e sighida dae s'erèntzia sua, intreverada finas a perìodos curtzos de ausentu, aiat tentu una bortada fea in su 1409 cun sa batalla de Seddori, in ue s'esèrtzitu giudicale aiat pèrdidu a manera mala.
Sa gherra istentosa pro su domìniu de sa Sardigna intre su rennu de s'Arborea e sa Corona de Aragona, cumentzada dae Marianu IV de Bas-Serra in cabudanni de su 1353 e sighida dae s'erèntzia sua, intreverada finas a perìodos curtzos de ausentu, aiat tentu una bortada fea in su 1409 cun sa batalla de Seddori, in ue s'esèrtzitu giudicale aiat pèrdidu a manera mala.

Aiant gherradu a mangianu sa domìniga de su 30 de làmpadas in sa campura a giosso de su casteddu e de su burgu-fortilesa de Seddori, ue bi fiat Gullielmu III de Narbona-Bas (soberanu de Arborea) cun s'esèrtzitu de deghessete mìgia fantes sardos, duamìgia cadderis frantzesos e milli balestreris genovesos. In su giassu chi galu como si mutit "Su bruncu de sa batalla", sos Arboresos fiant istados carrabulliados in sa parte mesana de s'ischieramentu issoro dae sos oto mìgia fantes e tres mìgia cadderis de s'esèrtzitu catalanu de Martinu su Giòvanu (su fìgiu de su soberanu aragonesu Martinu su Bètzu), frunidu e ammaistradu mègius. Sos arboresos si fiant partzidos in duas bandas: cussa de manu manca si fiat retirada cara a su riu Mannu, agatende disacatu in su logu chi galu oe leat a nùmene "S'ocidroxu"; s'àtera de manu dereta si fiat partzida galu in duos cantos: sa prima tropa fiat torrada cara a Seddori, ma dd'aiant segudada e ispèrdida; sa segunda, ghiada dae su giùighe, aiat agatadu cuadòrgiu in su casteddu de Monreale in ue aiat aguantadu a s'assuprida.

Custa derruta aiat cajonadu s'acabu de su rennu de s'Arborea: nointames sa bìnchida contras a sos aragonesos su 17 de austu imbeniente, su 29 de martzu 1410 Lenardu Cubello, chi reghiat in logu de Gullielmu III de Narbona-Bas, sende in Frantza pro chircare agiudu, aiat firmadu unu documentu de resa chi apostivigaiat sa lassa a sa Corona de Aragona de belle totu sos territòrios de su giuigadu, cun su patu de los otènnere torra in fèudu cun su tìtulu de marchesadu de Aristanis.Torradu issu puru dae Frantza, Gullielmu III aiat chircadu de ordingiare in Sardigna sa resistèntzia antiaragonesa, binchende fintzas carchi borta, ma in fines dd'aiat acabada cuncordende sa lassa de sos deretos subra su giuigadu, su 17 de austu 1420, pro 100.000 frorinos de oro.