Carbonia, bidditzolu de Monte Sirai

Sa colonizatzione pùnica

Cara a sa metade de su sèculu VI a.C. lompent in Sardigna sos Pùnicos, est a nàrrere sos òmines de Cartàgine, sa colònia fenitza poderosa fundada in s'Àfrica de su Nord cara a sa fine de su de IX sèculos a.C. In s'ìsula s'atopu intre Fenitzos e Cartaginesos provocat unu conflitu chi non si fiat manifestadu in su contatu cun sa gente nuràgica e feniza.

Cara a sa metade de su de VI sèculos a.C. lompent in Sardigna sos Pùnicos, est a nàrrere sos òmines de Cartàgine, sa colònia feniza poderosa fundada in s'Àfrica de su Nord cara a sa fine de su sèculu IX a.C.
In s'ìsula s'atopu intre Fenitzos e Cartaginesos provocat unu conflitu chi non si fiat manifestadu in su contatu cun sa gente nuràgica e feniza.
Sos datos archeològicos rilevados in Monte Sirai, unu de sos giassos de importu pro s'istrategia feniza e pùnica pro su tentu de su territòriu de s'ìsula mustrant rastros craros de destruidura e de fogos chi atenent a manera pretzisa a su momentu in su cale sos Cartaginesos lompent in Sardigna.
Sa resèssida de sas ambitziones de conchista de s'ìsula dae parte de sos Cartaginesos fiat favorèssida fintzas dae s'alleàntzia polìticu-militare cun sos Etruscos, sa cale aiat tentu efetos non feti locales, ma finas in totu s'iscachiere de su Mediterràneu.
Su passàgiu de sa Sardigna suta su domìniu cartaginesu aiat ismanniadu semper de prus su fenòmenu de integratzione intre Sardos e Fenitzos. Custu fenòmenu at sighidu pro tempus meda finas a pustis de sa conchista romana de s'ìsula.
Sa presèntzia de sos cartaginesos fiat istada afortigada finas dae su fràigu de tzitades noas, intre sas cales si sinnalant Neapolis (Gùspini) e Cornus (Cùlleri), e de fortificatziones.
De importu mannu fiat istadu in custu tempus s'isfrutamentu agrìcolu, cun s'intentu de produire laore.