Casteddu, capella aragonesa de sa seu, a pustis de su 1326

Sa conchista aragonesa

In su 1297 su papa Bonifàtziu VIII aiat istituidu dae nou su "Regnum Sardiniae est Corsicae" infeudende·lu a Giàime II de Aragona. Sa conchista de sa Sardigna cumentzat in su 1323 cun sa lòmpida de s'esèrtzitu aragonesu in sa marina de Palma de Sulcis. S'aposentamentu in su territòriu ddu faghent a bellu·a bellu, ma lompende a ogni logu, finas cussos prus ispèrdidos.
In su 1297 su papa Bonifàtziu VIII aiat istituidu dae nou su "Regnum Sardiniae est Corsicae" infeudende·lu a Giàime II de Aragona. Sa conchista de sa Sardigna cumentzat in su 1323 cun sa lòmpida de s'esèrtzitu aragonesu in sa marina de Palma de Sulcis. S'aposentamentu in su territòriu ddu faghent a bellu·a bellu, ma lompende a ogni logu, finas cussos prus ispèrdidos. In su 1324 sos aragonesos conchistant Bidda de Crèsia (tzerriada a pustis Iglèsias) e in su 1326 a Casteddu.

Moende dae custa data fintzas a su 1479, annu chi sos soberanos Ferdinando de Aragona e Isabella de Castìllia si cojuant pro fàghere nàschere sa Corona de Ispànnia, s'ìsula intrat adàsiu·adàsiu in un'àrea culturale in prus chi geografica, diferente dae su cuntestu chi bi fiat antis, marcadu dae sa porfia intre sos giuigados autòctonos e sas repùblicas marinaras de Pisa e Gènova.

Su controllu amministrativu de sas terras sardas, chi faghiat parte de unu disinnu de assentu sotzioeconòmicu prus mannu, sunfrit de cambiamentos radicales. Si faghet pro primu sa partzidura in fèudos chi serbit comente ingraèngiu a sos nòbiles catalanos chi aiant partetzipadu a sa conchista. Sas tzitades prus mannas s'indunghent a s'autoridade règia e retzint sos matessi mandos de Bartzellona.Custu disinnu est istrobbadu dae sa rebellia de sos feudatàrios chi nche fiant giai prima de sa conchista (sos Dòria e sos Malaspina) e dae su Giuigadu de Arborea, ùnicu rennu autòctonu sardu chi aguantat fintzas a su 1410.

Pro more e pro cussu tasit su cuntatu diretu intre sa Sardigna e sa terramanna italiana e, mancari chi no isparessant de su totu sos produtos toscanos e lìgures, sas currentes de tràficu intre Catalùnya e Sardigna faghent nàschere òrdines e assentos sotzio-culturales noos. S'acasàgiant su lèssicu catalanu e sas modas artìsticas, mescamente sas fòrmulas gòtico-catalanas chi s'ant a raighinare in sas costumas isolanas gasi chi ant a tènnere dura fintzas a su Seschentos.