Catalanos e Aragonesos in Sardigna

Su domìniu catalanu-aragonesu at pertocadu sa Sardigna in campu sotziale e polìticu e in cussu culturale de s'arte, mantenende in bida s'architetura gòticu-catalana e de su "polittico" ispànicu de madrighe tardogòtica - su retàulu - finas a bona parte de su Seschentos.
Su domìniu catalanu-aragonesu at pertocadu s'assentu polìticu, ma fintzas s'identidade culturale de s'arte in Sardigna, cun s'aguantu de s'architetura gòtico-catalana e de su "polittico" ispànicu de madrighe tardogòtica - su retàulu - finas a bona parte de su Seschentos.

Fintzas pro su chi pertenet a sa pintura si notant sos resurtos de sa catalanizatzione: de annotare mescamente sa cumparta de su rètàulu, una pala de altare cumplessa, chi aunit elementos de s'architetura, de s'iscultura e de sa pintura.

In su Treghentos s'imbenint fontes de archìviu subra pintores catalanos afateriados in Sardigna e retàulos pintados in s'ìsula, ma a dies de oe non s'agatat prus òpera peruna.

Sos retàulos prus antigos chi connoschimus sunt istados pintados printzipiende su Batorghentos in sas butegas ibèricas e posca batidos in Sardigna. Est s'istòria de su Retàulu de s'Annuntziada, chi si pensat l'apat pintadu su catalanu Joan Mates, unu de sos protagonistas de sa pintura gòtica internatzionale in Bartzellona, e de su retàulu de Santu Martine, atribuidu a unu pintore ibèricu chi no at galu nùmene.

S'ameddu intre sa cultura artìstica ìtalu-ibèrica e sa cultura artìstica fiamminga est su terrinu saliosu in ue si fiat isvilupada, a pustis de su 1450, una cultura artìstica sarda. Intre su 1455 e su 1456 duos pintores catalanos, Rafaèl Tomàs e Joan Figuera, pintant in Casteddu su Retàulu de Santu Bernardinu.

Sa faina de custos e àteros pintores chi aiant tènnidu annestru in Catalùnya e chi traballaiant in Sardigna aiat fatu nàschere un'iscola de pintores isulana mera e sìnchera: s'iscola de Istampaci, chi fiat de primore pro totu su Chimbighentos.

Retàulos medas chi fiant in sa crèsia casteddaja de Santu Frantziscu de Istampaci isciusciada, sunt oe in sa Pinacoteca Natzionale de Casteddu, chi, pro cantidade e calidade de sos "polittici" tardogòticos catalanos chi sunt remonidos in ie, est segunda petzi a su Museu d'Art de Catalùnya.