Su tumbarinu e sos matzuccos, Gavoi

Gavoi, pipiolu e tumbarinu

Intre sos Carrasegares sardos traditzionales, est nòdidu e famadu su de Gavoi. "Su sonu", est a nàrrere su cumplessu musicale formadu dae tumbarinu, triàngulu e pipiolu, e a bortas finas dae sa boghe e dae s'organete diatònicu, est comente sa "colonna sonora" de sas fases de su Carrasegare. Si podet agatare "su sonu" acumpangende ballos diferentes in àteras festas.
Intre sos Carrasegares traditzionales de Sardigna, est nòdidu e famadu su de Gavoi. "Su sonu", est a nàrrere su cumplessu musicale formadu dae tumbarinu, triàngulu e pipiolu, e a bortas finas dae sa boghe e dae s'organete diatònicu, est comente sa "colonna sonora" de totu sas fases de su Carrasegare gavoesu.
Si podet agatare "su sonu" acumpangende ballos diferentes in àteras festas chi si faghent in intro de s'annu: su ballu tundu o ballu gavoesu, su dìllaru, su curre•curre. Como chi est como, su momentu prus de importu de custu Carrasegare est su gioja de lardajola, una die ue agatamus "sa Sortilla de sos tamburinos" ( s'essida de sos tamburinos). A merie, in sos bighinados de sa bidda si formant paritzos "sonos" cun tumbarinos meda. Sos grupos diferentes s'adòbiant in sa pratza de sa crèsia e dae inoghe sos sonadores si moent peri sos guturinos de sa bidda. Su ritmu de sos ballos, chi protzedit a sonu de tamburos (a chentinas bi nd'at) s'ispàrghinat peri sas carrelas de Gavoi e nche lompet fintzas a sas domos, a sas cantinas ue sos sonadores sunt disigiados e cumbidados.In su tempus passadu, su complessu istrumentale essiat su martis de Carrasegare in sa professone chi acumpàngiat a Tzitzarrone. Custu fiat unu buatone chi rapresentaiat su Carrasegare. Lu essiant faghende•lu inghiriare in totu sa bidda a caddu a s'àinu o calicunu lu giughiat a caddutzos. S'acumpangiamentu, a sonu de mùsica de tumbarinu, triàngulu e pipiolu, tzocheddaiat sas ghennas de sas domos in ue lis cumbidaiant binu e durches. Oe etotu custra traditzione, a bortas, la torrant a fàghere. Piessinnos meros e sìncheros de su carrasegare gavoesu sunt su tumbarinu, su pipiolu e su triàngulu, tres istrumentos chi benint fatos in sa bidda. Su tumbarinu, tamburu cun duas peddes, est s'istrumentu printzipale de su Carrasegare gavoesu, de su cale tenimus novas chi sunt de sa prima metade de s'otighentos, in sos iscritos de Bitòriu Angius. Bi nd'at de tres modellos: su tumbarinu, su tumbarinu cun chircos e su tumbarinu de "gardone". Sa membranas sunt fatas de pedde de cabra, ma non est dae meda chi las faghiant finas cun pedde de cane. Contzant sa pedde cun sa chisina e ponende•nche•la suta terra pro nessi 15-20 dies, su tempus chi bi cheret pro chi ruat su pilu. Gasi est innetada bene cun s'abba e tesa a asciutare.
Ogni pedde est cosida, cun s'ispau, a unu chircu de filu de ferru o a unu rampigheddu de linna mujaditu, chi posca benit assentadu in una càssia acùstica fatas cun unu tzilindru: de linna fine•fine pro su tumbarinu e pro su tumbarinu cun chircos, e de bortigru pro su tumbarinu "de gardone". Sa càssia acùstica podet tènnere unu diàmetru chi andat dae sos 30 a sos 45 cm. E un'artària de belle 25 cm. Intre sos chircos de filu de ferru e sas peddes, bi faghent paritzas istampigheddas ue intrant una cordighedda, a bortas una corria fine de pedde de còrgiu, chi serbit pro tirare sas membranas. Sa pedde de suta de su tamburu, sa chi non benit bàtida, est atraessada dae una tritza fine fata cun pilu de caddu. Est sonadu cun sos matzucos e a picadu a su tzugru cun una chintòrgia de pedde. Su pipiolu est unu flàutu isparghinadu in Barbàgia, fatu cun unu cantu de canna ebbia cun bator istampos in su chirru anteriore. Su nodu de sa canna est in su chirru de suta de s'istrumentu. Su cabu de subra est segadu de rugradis, a àngulu acutu, e est tancadu, no in totu, cun unu cantu de bortigru; Su triàngulu est fatu cun un'istanghighedda tunda de atzàrgiu sagomada a forma de triàngulu abertu a un'ala. Lu mantenent pro mèdiu de una corria fine de pedde e est sonadu cun una bacheta de metallu.