Ballos in pratza, Sèneghe

Sèneghe, ballos de Carrasegare

De sos Carrasegares traditzionales, importu musicale mannu tenet su "Carrasegare balladu" de Sèneghe. Pro sos seneghesos, giòvanos e intrados in edade, su Carrasegare cheret nàrrere "ballos de sa pratza". Totu sa comunidade dat atentu mannu a su chi costat in custu tempus in Pratza Mannu. Sos ballos inghitzant su 20 de Ghennàrgiu, a sa festa de Santu Sebustianu.
De sos Carrasegares traditzionales de sa Sardigna, importu musicale mannu tenet su "Carrasegare balladu" de Sèneghe. Pro sos seneghesos, giòvanos e intrados in edade, su Carrasegare cheret nàrrere "ballos de sa pratza". Totu sa comunidade dat atentu mannu e a su chi costat in custu tempus in Pratza Mannu, su giassu ue si pesant sos ballos.
Sos ballos de Carrasegare inghitzant su 20 de Ghennàrgiu, cando faghent sa festa de su patronu Santu Sebustianu, e sighint totu sas domìnigas, su 2 de freàrgiu, gioja lardajolu, lunis e martis de carrasegare. Sas fiantzas (su comitadu de Carrasegare) incurat s'ammaniadura de sos ballos: cramare su sonadore de fisarmònica, mutire sos cuntrartos (su coro cun bator boghes maschiles), aprontare su logu pro sos ballos, retzire sos balladores.
A merie, a dae chi si faghent sos ballos, su sonadore si nche ponet in mesu a sa pratza e inghitzat a sonare su ballu, chi est s'ùnicu chi si faghet in totu su Carrasegare, finas a su Lunis. Sos balladores (òmines ebbia) si leant a sa bratzeta e, tenende semper su sonadore in mesu a su ballu, si ponent a mesu chircu inghitzende su printzìpiu de ballu. Sa melodia de custa prima parte est pàsida e lena e sos passos de sos balladores sunt cadentzados meda. In custa prima fase sas balladoras s'acùrtziant a sos òmines e tocant sa pala a su cavalieri seberadu chi leat a sa bratzeta una fèmina a costàgiu suo, a manu dereta, formende gosi una croba. Printzipiadu su ballu, totu sos balladores dant atentu a respetare "su càbodo", est a nàrrere s'òrdine de positzione de sas crobas in sa corèutica de su ballu. Ogni croba faghet unu movimentu chi dae s'ala de foras de su ballu andat a mesu, e dae inoghe etotu torrat cara a s'ala esterna de sa pratza, inghiriende semper a manu manca. Totu sos balladores acumprint custu disignu, marchende cun sos passos comente un'isteddu cun su sonadore in mesu. A dae chi faghent sos ballos de sa pratza, su chi sonat sa fisarmònica est remplasadu pro carchi ballu dae su cuntrartu chi faghet dansare sos balladores cantende su ballu de càntidu.
Sa die de Carrasegare chi totus isetant de prus est semper su martis, a mangianu, cando si ballant sas andantzas, chi marcant sa serrada de su Carrasegare balladu. Sas andantzas printzìpiant cun su ballu frunidu, fatu cun sa mùsica de su ballu e in sa matessi manera de sas dies antepostas. A dae chi intendent sa mùsica, sos balladores si ponent in "càbodo" ordinados comente in su ballu antepostu. Sas balladoras tocant sa pala de sos cavalieris cun sos cales ant balladu su ballu frunidu.Una borta acumpridu su ballu, chi durat paritzos minutos, su sonadore, sena si pasare, sonat sa mùsica de s'andantza. Custa si partzit in duas partes: una a bellu (sa pàusa) e s'àtera cun prus ritmu (s'andantza). Mudende su ballu mudas finas sa dispositzione. Sas crobas si disponent a duas a duas, disignende in sa pratza un'isteddu cun in mesu su sonadore de fisarmònica.
Semper sena si pasare, su sonadore sighit a sonare su ballu; a dae chi torrant a mudare, sas crobas si torrant a dispònnere formende "su càbodo" comente a prìntzipios de ballu. A custa figura sighit torra s'andantza, e li currispondet una manera corèutica noa. Sos cavalieris lassant sas fèminas in su giassu de sa pratza ue fiant a sa fine de su ballu, adobiende sa fèmina a costàgiu, a manu manca. Gosi, formadas sas crobas noas, si disponent torra a grupos de duas crobas comente aiant fatu ballende sa prima andantza. Su ballu sighit cun sa mùsica chi mudat, sonende su ballu fatu semper cun sa matessi cumpàngia. A sa variatzione musicale sighente chi torrat a sonare s'andantza, si càmbiat un'àtera borta sa ballerina. Sas andantzas sighint intreverende su ballu e s'andantza e cando torrant a ballare s'andantza si càmbiat sa fèmina. A dae chi faghent una filera de andantzas – non prus pagas de bator – su sonadore sessat de sonare. Su pasu finit cando su sonadore de fisarmònica torrat a sonare, faghende su ballu. Torrende a cumentzare, sos balladores si disponent in lìnia de "su càbodo", respetende sas positzione de sa ballada anteposta. Acumpridu su printzìpiu de ballu, sas balladoras andant a invitare sos cavalieris, tochende sa pala a sos balladores cun sos cales aiant acumpridu su ballu antepostu. A ogni ballada de andantza currispondent unu càmbiu de fèmina. Sas andantzas non finint si ogni balladore de "su càbodo" no at torradu a ballare cun sa cumpàngia de su ballu frunidu e duncas pustis de àere balladu con totu sas balladoras.


"Ballu e cantidu". (frammento). Esecuzione Su cuntrattu e Bullitta. Registrazione realizzata da Ovidio Addis negli anni Sessanta a Seneghe e pubblicata in: O. Addis, I canti del Montiferru, Udine, Nota cd book, 2003.