Repertos de sa tzivilidade fenitzu-pùnica in Sardigna

Cara a su sèculu IX a.C. in Sardigna inghitzat su fenòmenu de sa colonizatzione de sos Fenitzos, sa populatzione semìtica chi ocupaiat sa costera de su Lìbanu dae su de III millènnios a.C.
Cara a su sèculu IX a.C. in Sardigna inghitzat su fenòmenu de sa colonizatzione de sos Fenitzos, sa populatzione semìtica chi ocupaiat sa costa de su Lìbanu dae su de III millènnios a.C.

A pustis, intre sa de duas mesidades de su de VI sèculos a.C. e su 238 a.C., sa Sardigna intrat suta su poderiu deretu de sos Pùnicos, est a nàrrere de sos Fenitzos de Cartàgine, sa colònia fenitza poderosa fundada in sa costa de sa Tunisia de como a sa fine de su de IX sèculos a.C.
Sunt pròpiu sas testimonias archeològicas a dare informatziones craras subra s'istòria de s'ìsula in custu tempus longu.

Sa novidade prus manna in su cuntestu sardu est rapresentada dae sas tzitades fundadas dae sos Fenitzos: sa tzivilidade nuràgica non si fiat reconnota mai in su mòdulu abitativu urbanu.
Su de èssere lòmpidos sos Fenitzos aiat determinadu s'intrada in Sardigna de una sèrie ampra meda de manufatos noos, tantu de produtzione direta fenitzu-pùnica cantu de àtera orìgine. S'ischit ca sos Fenitzos fiant negotziantes àbiles e sos tràficos issoro fiant istados mèdiu de iscàmbiu culturale in totu su Mediterràneu.

Sas chircas archeològicas prus reghentes sunt ponende in lughe unu datu de importu mannu: sunt semper de prus sos rastros archeològicos chi mustrant sas relatas culturales carcas intre gente nuràgica e gente semìtica, innestadas cale fenòmenu patzìficu giai dae sos primos tempos de sa lòmpida de sos Fenitzos in Sardigna.