Santa Teresa de Gaddura, cavas romanas de Capo Testa

Sas cavas de Capo Testa

Su territòriu de Santa Teresa de Gaddura chistit testimonia de s'atividade chi fiat su tzentru de s'economia de s'edade romana in cussos chirros: s'estratzione de su granitu. Resursa econòmica de importu, s'esertzìtziu de sas cavas at sinnadu sena remèdiu su marràrgiu in sos ispuntones prus ispantosos, essende serente a su mare cunsentiat mègius de imbarcare sas colunnas.
Su territòriu de Santa Teresa de Gaddura chistit testimonia de s'atividade chi fiat su tzentru de s'economia de s'edade romana in cussos chirros: s'estratzione de su granitu. Resursa econòmica de importu, s'esertzìtziu de sas cavas at sinnadu sena remèdiu su marràrgiu in sos ispuntones prus ispantosos. Essende serente a su mare cunsentiat mègius de imbarcare sas colunnas chi si tiraiant pro las giùghere cara a su portu de Òstia. Dae inoghe, sa tostesa e s'elegàntzia cromàtica de su granitu de Gaddura andaiat a arrichire edifìtzios pùblicos de primore e villa patrìtzias pomposas de sa tzitade imperiale.
Sa penìsula de Capo Testa, cussa de Municca, unos cantos ispuntones de Punta Falcone e sas isuleddas de sa Marmorata costoint sos rastros de s'impreu mannu de custa atividade, chi at dadu orìgine fintzas a acasagiamentos apigiados peri paritzos sèculos. Difatis, sos isfossos fatos in Capo Testa ant documentadu duas fases de s'abbitu romanu. Sa prima nche torrat a s'acabu de s'edade republicana e de sa prima edade imperiale, intre su I sèculu antis de Cristos e su I sèculu a pustis de Cristos.

Oru•oru de sa costera si bident a craru sos sinnos de s'atividade de estratzione e de traballu de sas colunnas chi pigaiant forma suta sas manos espertas de sos picapedreris: sos giassos mostrant, a ladinu, sos sistemas de segadura e de traballu de su granitu chi ant mudadu in contras aparinadas sos òrulos originales de sas formatziones granìticas. Su sistema de cultivu impreadu fiat cussu “a iscalones”: sa rocca, est a nàrrere, beniat segada a pagu•a pagu dae artu cara a bassu, fintzas a aparinare de su totu sa parte chi essiat a foras. S'estratzione la faghiant cun segadas ortogonales, praticadas oru∙oru de sos pianos naturales de truncadura tìpicos de su granitu, chi istugiados a manera giusta, cunsentint de nche ispitzigare a manera pretzisa sos cantos de roca. Si bident bene sos istampos tìpicos in ue s'inferchint sas cotzas chi ant lassadu sos rastros issoro in s'òrulu e in sos pianos naturales de istacu.
S'istacu in arrogos mannos dae sos bancos naturales e sa partzidura imbeniente de sos blocos si faghiat difatis inferchende sa cotzas in istampigheddos fatos, cun punta e matzeta, oru•oru de sa lìnias de truncadura. Cun sos matessi trastes, in sa distàntzia intre una cotza e s'àtera, si faghiant duncas una filera de istampos prus minores in lìnia pru marcare su puntu de truncadura. In finis unu dobbe de matza a sa cotza mesana ispitzigaiat su blocu.
Monolitos mannos a beru ispitzigados dae sa roca mama, colunnas mesu traballadas, capitellos e elementos architetònicos vàrios si bident in totus sas cavas. Medas sunt sos truncos de colunnas chi non sunt istadas acabadas, àteros imbolados in terra intre sos blocos de iscartu ca fiant essidos male; in àteros galu si notat su traballu cumpridu, ma a sos manufatos los ant lassados a una banda ca fiant o arrogados cando los fiant tramudende a sos puntos de imbarcu subra sas naves oneràrias pro las mandare cara a Roma.
Sa nova a pitzu s'impreu de sa cava fintzas in edade medioevale est cunfirmada dae Vitòriu Angius; isse, leende dae fontes istòricas, contat chi in su 1162 un tzertu Cioneto, operàiu pisanu, pro voluntade de su giùighe Costantine de Lacon, aiat bogadu a fora in Capo Testa, dae una cava ativa giai in edade romana, sas colunnas pro su fràigu de su Duomo e de su Batisteru de Pisa.
Est intames de sos tempos nostros sa punna a nche bogare granitu dae unu “trovante“ chi serrat s'atzessu cara a Cala di L'Ea. Sos resurtos de sa truncada presente in sa pedra, otènnidos cun su sistema de sas cotzas de ferru, ant fatu pensare a medas, faddende, chi fiat de edade romana fintzas custu puntu de cava. In realidade, sunt in sas crònacas de su primu ‘900 sas contierras e sas peleas pro su possessu e sa coltivatzione de custa cava mai aberta, paradas a bias fintzas in episòdios de sàmbene chi ant fatu sessare sa chertada.