Bultzi, crèsia romànica de Santu Pedru de su Rughefissu, sèc. XII

Su ruolu de Pisa e de Gènova

Moende dae sa segunda metade de su de XI sèculos, una filera de cajones, comente s'atividade de sos mòngios benedetinos e sa lòmpida de maistros continentales, ant mudadu, a sa latina, s'assentu econòmicu e culturale de s'ìsula. Mudant sos sinnos de sa rapresentatividade, comente cuddos architetònicos, ma a bellu a bellu finas sos echilìbrios internos.
Moende dae sa segunda metade de su de XI sèculos, una filera de cajones, comente s'atividade de sos mòngios benedetinos e comente sa lòmpida de maistros continentales, ant mudadu, a sa latina, s'assentu econòmicu e culturale de sa Sardigna. Mudant sos sinnos de sa rapresentatividade, comente cuddos architetònicos (crèsias e istruturas de palatzos o cumbentos), ma a bellu a bellu finas sos echilìbrios internos e cussos pare.pare in sos bator giuigados, mescamente a dae chi mercantes pisanos e lìgures si nche sunt assemidados in Sardigna.

In su 1015-1016 s'àrabu Mujahid ibn Allah al-amiri, segnore de Denia, assàltiat sas costeras sardas cun sa punna de nde fàghere unu presìdiu pro s'assemidare in sa penìsula italiana; su paba Beneitu VIII e sas republicas marinaras de Pisa e Gènova si ponent a agiudare sas fortzas locales e custringhent Mujahid a lassare sos presìdios suos de s'entroterra calaritanu. Sa prima cunsighèntzia est chi creschent meda sos tràficos cummertziales de sos mercantes lìgures e toscanos, chi nche ponent in terra sarda aprodos e aposentamentos chi ant a àere unu ruolu de importu pro su controllu polìticu de sos giuigados.

In su 1217 sa giuighissa de Casteddu Beneita de Lacon-Massa, fìgia de Guglielmu I-Salùsiu IV de Lacon-Massa primu giùighe non sardu, intregat a sa comunidade de sos mercantes pisanos su montìju a nord-est de sa capitale Santa Ìgia, in ue benint fraigados su "Castellum Castri de Callari" e sa crèsia de Santa Maria, divenida catedrale in su 1258, cando sos Pisanos, cun sa ruina de Santa Ìgia, marcant sa fine de su giuigadu de Casteddu. Su territòriu de s'istadu est partzidu a sa famìlias toscanas poderosas de sos Visconti, de sos Capràia, e de sos Donoràtico.

Sa matessi sorte fiat tocada a su regnu de Turres, a dae chi est morta sa giuighissa Adelàsia, partzidu in su 1259 a sas famìlias lìgures de sos Dòria e de sos Malaspina, Tàtari imbetzes s'organizat in comuna lìbera; a s'imbesse costat pro su giuigadu de Gaddura chi, mortu su giùighe Nino Visconti in su 1298, fiat guvernadu a manera direta dae sa repùblica de Pisa.

Su giuigadu de Arborea, ca costumat a tratare cun avesos prus istrintos e medidos cun sas diplomatzias de sos istados mediterràneos, mantenet s'indipendèntzia sua finas a su 1410, annu in su cale Lenardu Cubello, chi faghiat parte, de unu lados, de s'ereu arboresu, tzedet sos deretos suos a su "Regnum Sardiniae et Corsicae", entidade istatuale bogada a pìgiu dae su paba Bonifàtziu VIII in su 1297 pro favorèssere Giàime II re de Aragona.