Santa Giusta, crèsia romànica, su de tres deghènnios de su de XII sèc.

Sos giuigados comente regnos

Sos giuigados, sas bator entidades istitutzionales gasi comente fiat partzida sa Sardigna a pustis de sa metade de su Milli, fiant organismos chi teniant piessignos giurìdicos comente istados meros e sìncheros. In chima de s'istrutura bi fiat su giùighe, tìtulu ereditadu "de deretu". Sos sèllios in prumu nos faghent testimonia direta de su valore giurìdicu chi daiant a custu tìtulu.
Sos giuigados, est a nàrrere sas bator entidades istitutzionales gasi comente fiat partzida sa Sardigna a pustis de sa mesidade de su Milli, fiant organismos chi si cunformaiant, dae su puntu de bista giurìdicu, comente istados meros e sìncheros.

In chima de s'istrutura bi fiat su giùighe ("iudike, iuighe") tìtulu ereditadu semper "de deretu". Sos sèllios in prumu (trastos giai impreados in sas tzivilidades mesopotàmicas e impitados meda finas in su Medioevu cun funtzione giurìdicu-diplomàtica, est a nàrrere comente forma bàndida pro legitimare su documentu produidu in sas cantzellerias) nos faghent testimonia direta de su valore giurìdicu chi daiant a custu tìtulu de giùighe. In custos sèllios, a costàgiu de su nùmene de su giùighe, agatamus s'atributu de "rex".

Saliosu meda est su sostratu giurìdicu e culturale chi aiat apostivigadu sa configuratzione istruturale de sos giuigados. Unu sostratu fatu de elementos protzedidos dae sa traditzione greca (comente s'impreu de sa limba greca, chi ammentaiat - a manera crara - sa madrighe bizantina originària de su "regnum" giudicale) chi si sunt amesturados a manera atziva cun cuddos de sa traditzione latina (pro more de sos cales si cheriat torrare a afirmare su ligòngiu cun su mundu romanu-imperiale e papale) e cun piessignos totus de su logu.

Sa possibilidade de règhere "de facto" su giuigadu non fiat escluida, e si bi lompiat mescamente pro mèdiu eletivu. Custu protzedimentu pertocaiat a sa 'corona de logu", est a nàrrere a su consessu de sos rapresentantes de sos distretos amministrativos (sas "curatorias").

Sas fontes documentàrias ant remonidu novas de sos tìtulos onorìficos de sos primos giùighes de su giuigadu de Casteddu - arconte de Sardigna - protospatàriu imperiale, arconte – e in prus, forsis a manera ùnica, sos nùmenes issoro dinàsticos atestados in iscritziones grecas: Torcotòriu e Getite, Torcotòriu, Salùsiu e Ortzocor, Torcotòriu, Salùsiu e Nispella. Pro fatos tècnicos custas iscritziones tenent una fatura chi nos faghet a cumprèndere, sena duda, chi pertocant a su tràgiu culturale de sa classe dirigente, e – a manera crara- chi sunt ligadas a sas isculturas de màrmaru e a sas decoratziones architetònicas impreadas comente arredos litùrgicos, classificàbiles comente espressadas de un'iscola artìstica mediobizantina fine meda e fatas ca sos giùighes etotu las aiant chertas e aparauladas.

Pro su chi pertenet a sos giùighes casteddajos posca de sos primos, unas cantas fontes (sas pergamenas cun piessignu prus pagu ufitziale, pro esempru) nos donant s'atestatzione de sos nùmenes de calicunu de issos paris cun, o imbetzes, de sos nùmenes dinàsticos comente Torcotòriu o Salùsiu. Ischimus chi sos giùighes de Casteddu faghiant parte de s'ereu sardu de sos Lacon-Gunale. Su primu giùighe de custu ereu fiat istadu Marianu-Salùsiu (in antis de su 1058), sighidu dae Ortzocor-Torcotòriu I (1058-1089), agatende posca unu Salùsiu e unu Torchitòriu intreverados, finas a lòmpere a sa fine de sa lìnia dinàstica de sos mascros.

Sa lìnia dinàstica de su regnu de Turres cumentzat cun Barisone I, documentadu in su 1065. Sos fìgios de Barisone I, Andria e Marianu, ant dadu bida a sos duos ereos de sos Lacon - Gunale giùighes de Turres e de sos Lacon-Zori giùighes de Arborea. Dae un'àteru fìgiu de Barisone I est nàschidu un'àteru ereu, cuddu de sos Lacon-Serra e posca cuddu de sos Bas-Serra, pro more de su parentìgiu, àpidu in su 1157, cun s'ereu catalanu de sos Bas-Cervera. Custa filera dinàstica est che una testimonia crara de sa gènesi de sos giuigados de Turres e de Arborea, nàschidos, cun seguresa, pro dipendèntzia dae su de Casteddu.

Pro su chi pertocat su giuigadu de Gaddura, b'at prus dificultades a acrarire comente est nàschidu e s'istòria dinàstica sua. Custu giuigadu fiat semper tentadu dae Pisa, a manera direta, dae su 1050 (Manfredi est su nùmene de su primu giùighe) finas a su 1207, cando si sunt cojuados Lamberto Visconti cun Elene de Lacon-Gunale, marchende gasi su mudòngiu de su tìtulu chi est passadu a s'ereu de sos Visconti chi l'at mantesu finas a su 1447.