Àrdara, crèsia romànica de Santa Maria de su Rennu, 1065-1107

Sas orìgines de sos giuigados

Cun sa conchista de Giustinianu sa Sardigna faghet parte de s'Imperu bizantinu; finas a su de VII sèculos s'amministratzione abarraiat intregada a duas autoridades, unu "praeses" pro sas atividades tziviles e unu "dux" pro cuddas militares. Su "praeses" teniat finas su controllu polìticu e giuditziàriu de s'ìsula, difatis l'aiant postu a nùmene "iudex insulae".

Cun sa conchista de Giustinianu de su 534 sa Sardigna faghet parte de s'Imperu bizantinu; finas a su de VII sèculos s'amministratzione abarraiat intregada a duas autoridades, unu "praeses" pro sas atividades tziviles e unu "dux" pro cuddas militares.

Su "praeses" teniat finas su controllu polìticu e giuditziàriu de s'ìsula, difatis l'aiant postu a nùmene "iudex insulae".

Su "dux" teniat s'incàrrigu imbetzes de sa mantenidura de sas òperas de fortilesa, de s'òrdine pùblicu e fiat su capu de s' "exercitus Sardiniae". In su de VIII sèculos sa càrriga de"praeses" fiat istada ispoderada e unida a cussa de su "dux", gasi totu su poderiu fiat in manos de una pessone ebbia, su "iudex Sardiniae".

A bisu de un'ipòtesi chi curret, a primìtzios s' incàrrigu de "giùighe" o "arconte" de Sardigna fiat eletivu e a bida , ma petzi pro sos membros de sas famìlias de primore de s'aristocràtzia locale bizantina, cuddas de sos Lacon e de sos Gunale. Cun su tempus est divenida ereditària, ca in su tronu giuigale de Casteddu si sunt intreverados semper membros de sos Lacon-Gunale ebbia, chi a nùmene dinàsticu si naraiant o Torchitòriu, o Salùsiu, impreadu cando bisongiaiat de abalorare sa diplomàtica locale cun su sèlliu de s'autoridade soberana bizantina.

Sende chi a costàgiu de su nùmene Torchitòriu bi fiat semper su sambenadu de Gunale, mentras a Salùsiu sighiat semper "de Lacon", custu nos faghet a crèere chi, in printzìpiu, b'esserat comente un'acòrdiu intre sas duas famìlias cun ligòngiu de coju tra gente cun su matessi sàmbene.

Dae sa mesidade de su de X sèculos su "iudex sardiniae" at a assentare sos rapresentantes suos in sas bator tzircoscritziones territoriales prus de importu in Sardigna; si podet dare chi custa autoridade locale fiat su "lociservator" o "topoteretes", cun incàrrigos tziviles e militares.

Custu cunfirmat sa tesi chi in Casteddu sa presèntzia de su "iudex" diat dèpere àere impedidu a su "lociservator" de ismanniare su poderiu suo, mentras in sas "partes" o "mereie" prus a tesu, issu - a bellu a bellu - si diat dèpere èssere remplasadu a s'autoridade tzentrale, finas a cando, siat pro usurpatzione, siat ca su "iudex Sardiniae" etotu (ca faghiat parte de cudda famìlia, in orìgine) aiat permissu de lu fàghere, diat dèpere àere tentu prerogativas e nùmene de iudex, cun soberania indipendente.

Custas fatas internas diant dèpere àere fatu lòmpere a sa formatzione de bator entidades istitutzionales (Casteddu o Pluminos, Arborea, Turres o Logudoro, Gaddura). A custas motivatziones internas non de pagu contu b'at de annànghere finas una cajone de perìgulu esternu: sa pressione de sos àrabos in sas costeras. Custa fata at a cajonare su cambiamentu de su cuntestu polìticu chi duraiat dae s'edade tardoromana e chi aiat aguantadu in s'ìsula finas a su de VIII sèculos e prus.