Bizantinos in Sardigna

In sos sèculos de s'istentosa edade bizantina, s'ìsula bivet unu cursu istòricu diferente cunforma a cuddu de sos territòrios itàlicos e de s'Europa Otzidentale. No est ocupada dae sas populatziones barbàricas e nemmancu dae sos Àrabos, no intrat a fàghere parte de sos domìnios carolìngios e mantenet una dipendèntzia polìticu-amministrativa sighida dae Costantinòpoli.
In sos sèculos de "s'istentosa edade bizantina", s'ìsula bivet unu cursu istòricu diferente cunforma a cuddu de sos territòrios itàlicos e pro su prus otzidentales. No est ocupada dae sas populatzione barbàricas e nemmancu dae sos Àrabos, no intrat a fàghere parte de sos domìnios carolìngios e mantenet de sighidu una dipendèntzia polìticu-amministrativa dae Costantinòpoli.

Sunt medas sos cunditzionamentos de custa situatzione istòrica particulare, in s'archeologia comente in s'architetura, in s'arte comente in s'iscritura e in sa limba sarda. Dae sa prima edade bizantina protzedint tres crèsias mannas a forma de rughe cun tzimbòriu chi si unit cun giunturas a maneras diferentes a sa sala in ue est assentadu. In Santu Sadurru de Casteddu e in Santu Antiogu sas giunturas sunt trumbas (torradas a fàghere a pustis in sa crèsia casteddaja). In Santu Giuanne de Sinis sunt imbetzes pennàchios, tìpicos de s'architetura de Costantinòpoli.
Totu e tres custos fràigos bizantinos los aiant acontzados in època imbeniente. Ant fatu de modellu de referèntzia a una filera de crèsias minores, chi si podent datare intre su de VI e su de X sèculos, cun su piessignu de sa pianta a rughe cun tzimbòriu: Santu Tiadoru de Còngius, Santu Elias de Nuxis, Santa Maria de Cossoine sunt sas chi sunt abarradas intreas e prus importantes.

Si lassamus a banda sos afriscos de Santu Andria Prius (Bonolva) pagu est chistidu in Sardigna de sa pintura bizantina.
Apentu mannu sugùgiat imbetzes s'iscultura, siat cudda de su de VI-VII sèculos (chi, in su Museu Archeològicu de Casteddu, incluit unu capitellu de fatura bona produidu cun s'istile de Costantinòpoli), siat cudda de su de X-XI sèculos (mescamente in Sant'Antiogu), chi protzedit dae sos tessìngios orientales e est ligadu a sas iscritziones grecas cun sos nùmenes de sos primos giùighes de Càlari.

In custos sèculos sos rapresentantes locales de s'autoridade imperiale de Costantinòpoli s'agatant autònomos cunforma a Bisàntziu e si faghent, a perisse, "giùighes", est a nàrrere autoridades soberanas in sas bator tzitades prus importantes de s'ìsula: Casteddu, Aristanis, Portu Turres e Òlbia. Gasi leant seju sos bator "giuigados", o regnos, in sos cales fiat partzida sa Sardigna a cumentzare dae sa mesidade de su de XI sèculos.