Santu Antiogu, su casteddu Castru in su rilievu de Della Marmora

Sas fortilesas tardoantigas

Tra sa mesidade de su de V e sa mesidade de su de VI sèculos Àfrica e Sardigna sunt torra ligadas a manera istrinta a una istòria comuna. A tempos de su de V sèculos sos Vandalos, lòmpidos dae s'Ispagna, giumpant su canale de Gibilterra e si moent costa·costa in s' Àfrica mediterrànea. In su 439 Gensericu conchistat Cartàgine.
Tra sa mesidade de su de V e sa mesidade de su de VI sèculos Àfrica e Sardigna sunt torra ligadas a manera istrinta a una istòria comuna. A tempos de su de V sèculos sos Vandalos, lòmpidos dae s'Ispagna, giumpant su canale de Gibilterra e si moent costa·costa in s' Àfrica mediterrànea. In su 439 Gensericu conchistat Cartàgine. De repente sos Vàndalos "navigare per fluctus bella coeperunt", gasi comente nos contat Salvianu, presbìteru de Massìlia. A pustis de s'irrobatòriu de Lilibeu e de Palermo in su 440 e a pustis de "il sacco" de Roma de su 455, in su 456 Gensericu ordìngiat ispeditziones in Còrsica; si podet pensare chi teniat in conca de conchistare sa Sardigna ca fiat unu presìdiu istratègicu.

Cun resurtos diferentes, su poderiu vandàlicu in Àfrica e in Sardigna durat finas a su 533, cando ambas duas torrant romanas pro more de sa conchista bizantina. Giustinianu tando rennoat sas fortificatziones, sighende unu disinnu chi baliat pro totu s'imperu, e chi previdiat s'afortiamentu de sos sistemas de defensa siat oru·oru sa làcana orientale, siat serentes a cudda otzidentale, dae sa Dalmàtzia a sa badde inferiore de su Danùbiu, a sa Ligùria, a S'Ispagna e mescamente in Àfrica setentrionale. Est inoghe chi sunt istados fatos sos fràigos prus mannos, non petzi serente a sa làcana interna, pro si defensare dae sas bardanas bèrberas, ma finas in sas tzitades de mare, in ue nch'aiant annoadu sas murallas e aiant fraigadu àteras fortificatziones "ex novo".

Nudda controit a s'ipòtesi chi in su de VI sèculos, si non a dae chi guvernaiat Giustinianu, finas in Sardigna aiant contivigiadu su fràigu o su rennou de unu sistema de defensa dòpiu, siat oru·oru in sas costeras, pro sa defensa de sos puntos istratègicos de su sistema viàriu, siat oru·oru in sa làcana interna, pro giùghere a càstiu sos Barbaritzinos, sighende sa làcana naturale de su Tirsu. A borta a borta, at a tocare de detzìdere si seberare òperas de afortiamentu fraigadas a nou, a manera probàbile cando guvernaiat Giustinianu, prus chi ischirriare cuddas chi subravivent dae s'època vandàlica. Oe est fitianu a ipotizare prus una tasida de sos fràigos in su sèculu vandàlicu, chi no un'òpera sistemàtica de iscordonadura de sas defensas marinas fata dae sos "bàrbaros"; e mancu paret chi sas matessi tzitades prus sugetas a sa "Vandalica rabies" de Gensericu e Trasamondu si siant serados, a manera gasi forte, de su mudòngiu amministrativu.

A prus de custu, sos istùdios prus reghentes subra sas orìgines de Santa Igia, capitale de su giuigadu de Casteddu in su medioevu artu, paret chi apant sebestadu fatores poleogenèticos, comente s'atratzione urbanìstica pro more de unu santuàriu de martires, o de unu cultu importante meda, diferentes cunforma a sa paga difendibilidade de sas costeras. Galu prus pagu sunt istadas bogadas a pìgiu cajones de distrutziones vandàlicas. Custas, difatis, sunt ipotèticas meda pro una tzitade che a Casteddu, chi, a manera probàbile, fiat assentada sena continuade e a ispàinu. Teniat in prus su piessignu de sa cumpresèntzia de istruturas de creze diferente, comente su "castrum" ammentadu dae Procòpiu cando faeddat de sa presèntzia gòtica de paga dura, de su 552. S'agatat in su matessi iscritu in ue si contat chi sos Bizantinos, in su 530, sunt pòdidos intrare solu a pustis de àere mustradu a sos defensores sa conca de Zazu, su vàndalu bintu.