Vàndalos in Sardigna

Sas fontes documentàrias sunt dèbiles e duncas est s'archeologia chi frunit sos istrumentos pro definire s'istòria sarda in su sèculu de sa conchista vandàlica. Sende chi Roma e S'Àfrica setentrionale sighiant semper a tratare e cummertziare, custu cheret nàrrere chi su sistema econòmicu tardoromanu aiat tentu vida longa. Sas tzitades de mare non perdent s'importàntzia issoro. Su territòriu si depet però torrare a assentare sighende coordinadas noas.
Sas fontes documentàrias sunt pagas e duncas est s'archeologia chi frunit sos istrumentos pro definire s'istòria sarda in su sèculu de sa conchista vandàlica. Sende chi Roma e S'Àfrica setentrionale sighiant semper a tratare e cummertziare, custu cheret nàrrere chi su sistema econòmicu tardoromanu aiat tentu bida longa. Sas tzitades de mare non perdent s'importàntzia issoro. Su territòriu si depet però torrare a assentare sighende coordinadas noas, inditadas dae sa presèntzia cristiana.

In su de IV sèculos e in su de V si registrant novas chi pertocant sos primos martires e sos primos pìscamos sardos. Sa presèntzia cristiana s'afortiat a sa lòmpida de sos Vàndalos e sighit in belle chimbighentos annos de poderiu bizantinu, cumentzadu in su 534 a dae chi Giustinianu aiat torradu a conchistare sa Sardigna.

In su 484 ant leadu parte a su contzìliu de Cartàgine chimbe pìscamos sardos: Lutzìferu de Càrales, Vitale de Sulci (Santu Antiogu), Martinianu de Forum Traiani (Fordongianus), Bonifàtziu de Sanafer (forsis Cornus, a probe a Cùglieri) e Felitze de Turris Lybissonis (Portu Turres). In sos detzènnios chi sighint, acadriadas sas tensiones intre su cleru catòlicu e cuddu arianu batidu dae sos Vàndalos, sunt disterrados in Sardigna unu fiotu de pìscamos fideles a sa Crèsia de Roma. Intre custos Fulgèntziu de Ruspe, chi fràigat in Casteddu unu cumbentu a probe a sa basìlica de Santu Saturninu.

S'archeologia permitit de documentare finas in Sardigna sa presèntzia de sa genia prus antiga de crèsia cristiana, sa basìlica a pianta longitudinale desvilupada in Roma a su tempus de s'imperadore Costantine. Crèsias a tres navadas cun àbside a ovest o a est, sunt istadas agatadas in Cornus, Tharros, Nora, Portu Turres e Donori.
Su "munistere" calaritanu de Fulgèntziu divenit unu tzentru bivotu de cultura e, pro su prus, s’afatèriu de sos pìscamos africanos favoressit sa cristianizatzione de sas zonas internas de s'ìsula. Nde faghent testimonia sas diferentes crèsias foranas in sos sartos frunidas de batisteru.