Intritzu

Un' isparghinadura ampra de canisteddos s'agatat in totu su territòriu de sa Sardigna. Cussu chi càmbiat dae logu a logu est su materiale impitadu. Trasportados a caddu dae sos corbulàrgios chi giraiant in totus sa domos.
Si in sas àreas internas e de montigru de s'ìsula s'impitaiat comente materia prima s'iscraria (Ollolai, Ortzai, Flussio, Montresta, Sènnori) cussas de campura, acanta a sos istagnos o a su mare (San Vero Milis, Sinnia, Casteddusardu), impitaiant su giuncu, granu o parma nana. Foras de sa presèntzia ampra e diferentziada de sas corbes de pàgia, pro usu domèsticu ebbia, b'at fintzas cussa de sa pischedda, manufatu de canna, impitadu foras de sa domo e duncas prus de aguantu. Non diferente meda in sa tècnica dae cussos fatos in àteras partes de su mundu, sa corbe de iscraria o su coingiòlu naschet e s'isvilupat cun chircos chi andat a ispirale segunde su metodu de “creschida sighida". S'ispirale est una fasche de matèria prus tosta chi, cun s'ausìliu de s'abba e de unu istrumentu pro istampare chi est fatu de ossu, tzerriadu raju, est firmadu dae puntos chi sunt su matessi a forma de ispirale chi imbòligant sa fasche cungiunghende∙lu a su giru antepostu.
In antis de nche fàghere sa corbe tocat de acumprire a àteras fainas : a collire, a carpire e a ammarturare in su sole pro la sicare. Unu calore naturale chi sa corbe depet retzire fintzas a pustis fata. De importu mannu su momentu de sa collida de sas prantas, chi si faghiat in perìodos particulares de s'annu e chi fiat regulada dae sas lunatziones, custu pro istransire s'atacu de insetos o de sa mufa, nemigos de s'aguantu de cussas essèntzias. Sos tipos prus isparghinados sunt sa corbe, chi est cupuda e prus o mancu profunda (in tempos reghente ant annantu fintzas su cobercu) e sa canistedda bassa e lada de mannàrias diferentes, dae manna meda (fintzas prus de unu metro) a mesana, a pitica a pitichedda. A s'isposa campidanesa bisòngiaiant siat sa doda ("strexiu 'e terra"), siat s'ammanìgiu in còrbules, cannisteddos e chilivros ("strexiu 'e fenu") pro fàghere su pane. In sa domo de su Campidanu, in ue bi fiat sa lolla, si remoniant custos istèrgios in unu tretu artu e astrintu.

Sa domo barbaritzina prus mavele, cun ritmos pastorales prus chi de massaria, non teniat unu tretu apòsitu pro costoire custos istèrgios. Cun sa lòmpida de su turismu a sa corbe l'ant annantu fintzas sas ondraduras.
In sa Sardigna interna, ue totu est morfologicamente prus rùsticu e agradesset de prus su biancu/nieddu chi non sos colores, sas corbes non teniant ondradura peruna a diferèntzia de cussas de su Campidanu chi, mostrant insertos fatos cun lanas, cotones o tessìngios, a s'ispissu de prègiu, in tonalidades vàrias. Sas corbes, chi s'adatant a manera naturale, podent èssere impitadas in àteras cosas. Eugèniu Tavolara in sos annos Chimbanta nd'aiat fatu una creze chi leaiant sas formas dae s'orefitzeria: e una de custas tenet sorte bona comente "portariviste".
Oe si produent còrbulas e canisteddos ma su traballu de custas, fatu a sa grussera pro ismenguare su gastu e su tempus pro las fàghere, mostrat a ladinu su bisòngiu de acuntentare turista pagu ischitetu. Una curiosidade: in Casteddu, acabende s'Otighentos, bi fiant "is piccioccus de crobi", pitzocheddos de s'arruga chi portaiant in giru su recatu in sas corbes.