Sant'Antioco, tofet di Sulky

Su ritu de su tofet

Cun "tofet" s'inditaiat in sa Bìbbia unu logu a probe a Gerusalemme in ue naraiant chi fiant sacrificados sos pitzinnos. Posca sa paràula at cumentzadu a indicare sas àreas sagradas de sos tzentros urbanos fenitzos-pùnicos impreadas pro s'interru de sas urnas cun in intro sos ossos de sos pitzinnos, intregados a sa Dea Tanit pro chi los aeret bardados.

Sa paràula "tofet" inditaiat in sa Bìbbia unu logu a probe a Gerusalemme in ue naraiant chi fiant sacrificados sos pitzinnos.

Posca sa paràula at cumentzadu a indicare totu sas àreas sagradas de sos tzentros urbanos fenitzos-pùnicos impreadas pro s'interru de sas urnas cun in intro sos ossos de sos pitzinnos, postos in custu logu a los intregare a sa Dea Tanit pro chi los aeret bardados.

S'interru de sas urnas depiat èssere fatu sighende unu rituale ispetzìficu, chi previdiat finas s'interru de isteles votivas caraterìsticas.

Sa presèntzia iscumproada de ossos de pitzinnos intro de sas urnas at fatu apretziare meda s'ipòtesi chi su tofet fiat unu logu in ue sacrificaiant òmines. Mescamente fiant sacrifìtzios de sos primos fìgios mascros de sas famìlias nobiles, pustis "colados peri su fogu".

Custa ipòtesi, oe chi est oe, paret semper de prus sena fundamentu e finas cunsighèntzia de una propaganda negativa fata in antis dae sos Ebreos e a pustis dae sos Romanos contra a sos Fenitzos e a sos Cartaginesos (sos Fenitzos de Cartagine).

In realidade paret prus verdadera s'ipòtesi chi bidet in su tofet unu logu pro s'interru de sos ossos de pitzinnos e pitzinnas (nde faghent testimonia, a manera crara, unas cantas iscritziones votivas iscalpeddadas in sas isteles) nàschidos giai mortos (medas bias fiant fetos ebbia) o mortos in sos primos annos de sa vida issoro pro cajones naturales.

Sas iscritziones ammostrant, a manera ateretantu crara, chi su tofet podiat acasagiare fedu de famìlias chi non fiant nòbiles o fintzas istràngias.

Pro sa funtzione sua de logu de interru pro pipios, est làdinu chi su tofet si pònet semper in relatzione de ispàtziu e in cuncordu culturale cun un'àrea urbana.Pro sos archeòlogos, duncas, su de agatare tratas de s'esistèntzia de unu tofet in una carchi àrea est semper sa proa de sa presèntzia, in cussos tretos, de una tzitade.