Caio Bonifazi, Istatzione

Sos biagiadores de su Noighentos

In Abrile de su 1899, sende presente Umbertu I e Margarida de Savòia, fiat istada posta sa prima pedra in su palatzu comunale nou, e in su mentras, in Tàtari, benit cumpridu su monumentu a su Re de Itàlia. Sos biagiadores, sos osservadores, sos istudiosos non sessant de s'atentzionare a sa Sardigna. Sos contados issoro però non ant a èssere iscritos "esòticos".
In Abrile de su 1899, sende presente Umbertu I e Margarida de Savòia, fiat istada posta sa prima pedra in su palatzu comunale nou, e in su mentras, in Tàtari, benit acumpridu su monumentu a su Re de Itàlia. Sunt immàgines-sìmbulos de duas tzitades chi, dae paritzos annos, si dant de ite fàghere pro abbandare in su sèculu betzu totu sa filera de ritardos chi las lassaiant a tesu meda dae sas àteras capitales de su Rennu. Binti annos ebbia nche fiant colados dae s'inchingiadura in Macumere de sa lìnia ferroviària Casteddu-Tàtari chi fiat istada festada pro dies medas cun una solennidade gasi manna chi, a costàgiu de su deputadu sardu Cocco-Ortu, fiat bènnidu fintzas su ministru de sos traballos pùblicos Alfredu Baccarini. Dae un'ala duncas su de XX sèculos printzìpiat cando sas tzitades majores ismànniant e si desvilupant, signu ladinu chi fiant creschende de carchi manera, a s'àtera ala però custu datu paret chi fatzat prus manna sa diferèntzia, faeddende de populatzione, richesa e desvilupu, intre cuddas tzitades e sas àteras biddas de Sardigna. Custas, in generale, nessi pro sos primos chimbanta annos de su sèculu, galu sufrint pro cuddos discumbènios chi, in belle totu su continente italianu, pertocant a sos sèculos colados. Gasi, in su sèculu nou, sa Sardigna tenet sos problemas de semper, cuddos cajonados dae campagnas cun su pastoriu abarradu in segus, dae istradas discumbeniosas, dae sa delincuèntzia, dae su disterru cun gente in chirca de traballu e benèssere chi mancaiat in s'ìsula. Ma nemmancu pro custu sos biagiadores, sos osservadores, sos istudiosos sessant de s'atentzionare a sa Sardigna. Sos contados issoro però non ant a èssere iscritos "esòticos" pro sugugiare sentidos fortes in sos "salotos" ricos europeos, ma traballos e istùdios contivigiados, chi ant a lassare una trata funguda in sas istitutziones e fintzas in sa cussèntzia de sa gente. Duncas, in dae segus de sas pàginas issoro non bi sunt prus sas fatas de sas "Chiudende", de sa sessada de su feudalèsimu o de sa "Perfetta fusione", ma sa Gherra Manna, sa nàschida de sos partidos e sa fine issoro in su tempus de su fàsciu, s'Autonomia regionale: mudòngios fungudos chi a s'ispissu meda no ant megioradu sos problemas de semper.