Antoni Gramsci

Antoni Gramsci

S’ideologia, sa filosofia e sa costumàntzia polìtica agatant un’unidade fèrrina in su pedinu suo de punnare a cumprèndere sas fatas italianas de s’època e de las mudare in sensu sotzialista. Teniat su cuntzetu de cultura non prus comente faina aristocràtica ma comente mèdiu pro lobrare sa cussèntzia de sa realidade. Aiat meledadu gasi s’assuntu de “organizatzione de sa cultura”.
Antoni Gramsci nche naschet in Arles (Ca) su 22 de Ghennàrgiu de su 1891. A pustis de sa litzèntzia elementare (1902) e de istùdios privados in Bilartzi, in su 1905 s’iscriet in su litzeu ginnàsiu de Santu Lussurzu. Aende cunsighidu sa litzèntzia ginnasiale tràmudat a Casteddu (1908) dae su frade Gennaro, segretàriu de sa setzione sotzialista locale, pro frecuentare su litzeu Dettori. Est de custos annos s’aficu suo pro s’afirmatzione de sa libertade de pensare e su de àere leadu parte a sas dibatas culturales e polìticas.

Acumpridos sos istùdios litzeales in su 1911, pro more de una bursa de istùdiu s’iscriet a sa facultade de literas e filosofia de s’Universidade de Torino. In su 1915, sende giai cullaborare de su giornale "Grido del popolo", intrat in sa redatzione torinesa de "l'Avanti", òrganu de su Partidu sotzialista italianu, sugugiende s’atentu de totus pro sa balia culturale de sos interventos suos.

In su 1919, paris cun Ànghelu Tasca, Umbertu Terracini e Palmiru Togliati, fundat su setimanale "L'ordine nuovo", e in cuddas pàginas sustenet s’importu de sos consìgios de fàbrica imbuchende•nche s’ideologia sua in una punna rivolutzionària, a manca de su movimentu sotzialista. Cumbintu de custas ideas, paris cun sa minoria comunista de su Psi, faghet nàschere, su 21 de Ghennàrgiu de su 1921, su Partidu comunista italianu (Pcd'I).
Sende membru de su comitadu tzentrale tzucat a Mosca in su 1922 pro leare parte a s’Internatzionale comunista; sa connoschèntzia direta de su leninismu e de sos desvilupos de sa ditatura de su proletariadu, li cunsentit de medire a manera diferente sos problemas de su comunismu italianu.
Cun sas eletziones de su 1924 l’aiant fatu segretàriu, e a pustis de sa sessada de sos partidos de opositzione, fiat istadu arrestadu e duos annos in fatu cundennadu a binti annos de reclusione. In su 1929, posca de àere otentu su permissu de iscrìere in presone, cumentzat a istèrrere sos “Quaderni dal carcere”. A pustis de l’àere bènnidu, in su 1931, una maladia mala, sa salude sua faghet andende e peorende mancari chi, in su 1934, aeret otentu sa libertade conditzionale. Torradu lìberu a printzìpios de su 1937, morit su 27 de abrile.

S’ideologia, sa filosofia e sa costumàntzia polìtica agatant un’unidade fèrrina in su pedinu suo de punnare a cumprèndere sas fatas italianas de s’època e de las mudare in sensu sotzialista. S’importàntzia dada a su cuntzetu de cultura, bida non prus comente faina aristocràtica ma comente mèdiu pro lobrare sa cussèntzia de sa realidade, li faghet a meledare s’assuntu de “organizatzione de sa cultura” chi espressat sa netzessidade de compidare sos raportos fungudos intre organizatzione econòmicu-sotziale e annotu de su mundu, intre “lotta di classe” e iscoberta iscientìfica e artìstica.