Gràtzia Deledda

Gràtzia Deledda

Gràtzia Deledda est s'iscritora sarda sa prus famada in su mundu, binchidora de su Prèmiu Nobel pro sa literadura in su 1926. Nàschida in Nùgoro su 28 de Cabidanni de su 1871 in una famìlia rica, s’incurat issa etotu de sa formatzione culturale sua, afainende•si leghende libros diferentes, dae sa Bìbbia a sos romanzos de Enricu Costa, e sos autores istràngios de cussos tempos.
Gràtzia Deledda est s'iscritora sarda prus famada in su mundu, binchidora de su Prèmiu Nobel pro sa literadura in su 1926. Nche naschet in Nùgoro su 28 de Cabidanni de su 1871 in una famìlia rica. Contivìgiat issa etotu sa formatzione culturale sua, afainende•si leghende libros diferentes, dae sa Bìbbia a sos romanzos de Enricu Costa, finas a sos autores istràngios prus nòdidos de cussos tempos. In mesu a sorte bona e mala, a acontèssidos drammàticos de famìlia, cumentzat a collaborare cun sa "Rivista di tradizioni popolari italiane" ghiada dae Frantziscu de Gubernatis in Bologna. Sos primos contados suos e sas novellas sunt sinnalados in giornales e revistas, sugugiende s'ammiru de su pùblicu e de literados de primore. Si cojuat cun Palmiru Madesani e tràmudat a Roma. Custu est su momentu prus profetosu e saliosu de sa produtzione sua de romanzos: "Elias Portolu" "Cenere" (1904), "L'edera" (1906), "Chiaroscuro" (1912), "Colombi e sparvieri" (1912), "Canne al vento" (1913), "Marianna Sirca" (1915), "L'incendio nell'oliveto" (1918), e "La madre" (1920). Pro cumprire sas fainas de s'iscritora, in su 1926, lompet su cunferimentu de su Prèmiu Nobel pro sa literadura. In sos deghe annos in fatu, Gràtzia Deledda si dat a iscrìere àteros romanzos chi tenent bona sorte, contados e novellas. Morit in Roma su 15 de Austu de su 1936. S'òpera sua est apretziada de importu pro sa capatzidade de descrìere, cun atzivimentu narrativu e coerèntzia de istile, fatas ligadas siat a sa cuntemporaneidade siat a sos piessignos de sa Sardigna, sena impreare su verismu manierìsticu.